la tribu dels faixes blaves

Al capdamunt de casa nostra hi habita una tribu molt especial , mítica de fet, diuen els més vells (que són els que més en saben) que fa un tou d'anys que senyoregen les alçades amb mestratge, desafiant una gravetat a la que sembla que li han perdut el respecte,diuen també que aquesta tribu manté la seva essència un temps determinat i que en aquest temps si s'ho plantegen són capaços de fer l'inimaginable.

Uns ultraherois i ultraheroïnes (car siguin xiquets o xiquetes els superpoders són idèntics) de dimensions més aviat menudes però de capacitats gegantines.

Alguns creuen que l'origen d'aquesta tribu cal buscar-la en els origens de les ciutats, quan grups de gats mesquers van intuïr una millor vida en aquestes colonies humanes.

Per poder viure entre humans sense aixecar massa recel van decidir semblar més dòcils,per això van encongir-se i van endolcir les seves faccions salvatges.

La jugada els sortí prou bé al començament i per un temps ni massa llarg ni massa curt se-l's veia passejar per les teulades.I tan bé vivien i tan els agradava la seva nova vida que molt aviat n'eren molts, de fet n'eren masses, i en aquest punt la gent ja no se-l's mirava amb bons ulls i més aviat els empaitaven.

I va ser alheshores i no abans ni després que van fer un darrer canvi, el més important, el definitiu, van optar per una imatge que els permetés despertar tendresa i poder així seguir fent de les seves (els molt murris!).

Van mimetitzar-se amb els cadells humans i en aquesta noble aparença van definitvament barrejar-se amb els homes i gairebé no se-l's distingia, i dic gairebé perque per més que semblin només xiquets o xiquetes,no ho són.

Reconeixel's és prou fàcil són molt àgils,han aprés a domesticar la por i com en temps felins grimpen a les alçades amb deliciosa gràcia, i els dies de festa grossa per anar més empolainats i fer-se més vistosos duen camisa ratllada (que d'entre totes les camises és la que més els agrada i la que millor els queda), pantalons blancs i una faixa blava i d'aquí els ve el nom.

Si els veieu no els perdeu la pista, tan grans són els seus prodigis que mai us perdonarieu no haver-los fet cas...i vet aquí un gos i vet aquí un gat que eixe petit conte ja s'ha acabat.

A la canalla dels Xiquets de tarragona, en passat,present i futur, perquè ells són la nostra força.