Camí dels xiquets 2.0

Ara va de bó, ja comencem a escalfar motors de veres, l'abril ja es flaira.Els castells a plaça són a tocar, mentres posada a punt i inici tant mandròs com engrescador.No parlaré de com estan anant les coses per santa Anna, perquè no cal!! ;)... ja sabem què es cou al forn més autèntic de tarragona, parlaré d'alguna cosa més potent, més difícil de concretar més imprescindible i encara a mitges.El canvi.

El Nostre Canvi, així posant majúscules a tot arreu.Qui hagi seguit la evolució de la colla com a mínim en els darrers quinze anys sabrà de què parlo.Qui no que prengui nota, val la pena.

Quan en el concurs de tarragona de l'any noranta-quatre la colla descarregava el tres de vuit es trencava un malefici i s'obria una nova via de fer i entendre els castells dins la pròpia entitat.Que ningú tregui conclusions precipitades als xiquets abans de castells (grans) en sabíem fer, de fet la colla havia donat mostres de grandesa feia temps, força temps.Hi havia però disjuntives d'un altre ordre que calia resoldre amb urgència, aquell final de temporada del noranta-quatre en aquest sentit va ser Clau.

poc a poc, però sense fer massa soroll la colla va començar a redefinir-se, reubicar-se i el més important reivindicar-se*. I va ser alsehores quan s'inicià un canvi irrevocable, imparable que quinze anys més tard demana a crits la darrera volta, la definitiva.Sé que és imprudent demanar revolucions perquè en el nostre cas es perdria massa i massa valuòs.Però també sé que la colla ha de tenir clar que la nostra posició per peculiar demanarà sempre un esforç extraordiari.En qualsevol altre cas en qualsevol altre part de món molt probablement ser un aguerrit grup de valents supervivents de ni-se-sap quantes batalles, seria entre un honor i un grau, aquí a casa nostra no.Ho hem de fer millor, sempre millor i sense defallir mai.No serà fàcil, aixó cal que ens quedi clar, però en cada nou assoliment cal que tinguem present l'excels de la gesta,fins a la data ningú ens ha regalat res i tot fa preveure que seguirem així.

Per tant i enllaçant en certa manera amb la entrada anterior els vents de canvi que bufaven en les darreres temporades ara han de prendre més força.Encara que qui pugui dominar-los no es cansi de repetir que de la essència no en tocarem res.Ho farem si, quan convingui sense traumes ni estridències, ho farem perquè cal i perquè volem.I com en aquells darrers compassos de la temporada noranta-cinc amb la responsabilitat i l'orgull de saber que és un moment únic.Del ignominiós "matalassers-colla-de-set" al xqts 2.1 , d'una suposada entitat marginal a un colla de culte, ara cal més i millor.Divendres reprendrem l'esboç...Tothom hi és convidat.

*la politització del fet casteller a tarragona ha arrivat a límits paroxístics que s'ha traduït en situacions putrefactes i mals endèmics que la majoria suportem amb estoicisme, potser que ens plantegem fins quan,Oi?.