Verd o madur, Sant Joan ho duu.

O aixó diu la dita popular...

Una cosa està clara, feia molts anys que l'aixecada de teló no seguia fil per randa totes les inidicacions protocolaries de la castellistica tradicional.

Sant Joan és als castells el mateix que al camp,temps de collita i primera festa.Històricament la capital de l'Alt camp, la seva plaça del blat, per la seva festa major donava el tret de sortida i ensenyava cap a on anaven les passetes primeres que sortien del bressol...

La resta mirava i començava el curs casteller amb l'estiu, de la feina d'assaig al premi a plaça.

Sant Joan doncs, ha estat generòs amb qui s'hi ha encomanat. A Valls magnífica diada per vermells i rosats a Tarragona còmode primer castell de vuit matalasser. Ara si que va de bó.Primera actuació de mínims exigibles de l'any darrere en vindran moltes més. Per tant toca passar de les bones sensacions als bons resultats ahir va ser la primera mostra, cal seguir així ...

En un altre ordre de coses, l'animal d'en Roger ha superat la barrera de les trenta-cinc-mil vistes al seu blog.Estic astorada i des d'aquí vull fer-li arrivar les meves felicitacions.Ho trobo simplement impressionant. També felicitar (és de justicia) als debutants grans o petits que faran que aquesta temporada els somnis blanc-i-vermells s'assolieixin. Anem amb retard i encara no hem fet res, però amb diades com la d'ahir tot sembla una mica més fàcil.

i és clar, ...Amunt xiquets!

La resistència?

clar que i lligant amb el post anterior, hi ha el perill que una històrica com som els xiquets no encaixem del tot bé en una peli futurista...cap problema!
Perquè potser no vivim en un món apocailíptic (per més que de vegades ens ho sembli) però si tenim molt de bandarres i castissos (som matalassers no?) per tant revisionem-nos i riguem una estona...tot arriva, el nostre moment no n'és una execepció a la espera de Sant Joan (des de ja el 24 J) relaxem-nos una mica i disfrutem...que ja tenim l'estiu a tocar ( ...i les vacances!!!).





diguem-ne que hi ha d'altres versions, però aquestaaaa...
I és clar...Amunt Xiquets!!

La Resistència

Vagi per endavant que no sóc ni per casualitat seguidora de films com terminator-salvation i crec deduir que el que es projecta ara és la part quarta d'una saga (les primeres eren amb en Schwarzenegger?? o estic enredant pel.lícules???) això no té més importàcia a cap nivell però, ve a cuento perquè l'altre dia esperant veure la Lisbeth Salander i companyia van passar el tràiler de la peli en questió.Fins aquí res d'extraordinari, o si.

Us confessaré que el tràiler no va aconseguir que em vinguessin ganes de veure el llargmetratge, però si que vaig pensar que aquesta atmòsfera apocalíptica a la matalasserada ens pega, ens escau vull dir.

Serà més aviat qe vaig tenir una mena d'epifania castellerocinèfila (si és que aixó és possible) axí fent analogies ràpides.. si el barça de Guardiola s'enmiralla en Gladiator, si d'altres beuen de les fonts d'Esparta nosaltres sense cap mena de dubte encaixem exactament aquí...al límit de l'abisme...

Aixó vol dir que dur la camisa ratllada a part de ser un privilegi, implica viure en una muntanya russa emocional permanent.De la eufòria a la desolació en milèssimes de segons i no sempre justificadament (De fet estic per creure que un període superior a dos anys amb calma xixa a Santa Anna es motiu de preocupació i no al revés)

Pot semblar un model anacrònic, primitiu, però no ens desagrada tant quant perseverem en la

empresa i l'allarguem sense complexos gairebé quaranta anys.

Reconeixem-ho nois, fer de John Connor ens posa...

com era allò... "Sóc John Connor, si m'estàs escoltant és que ets de la resistència"

Doncs aixó...que AMUNT XIQUETS!!