dilluns, 31 d’agost del 2009

Doncs jo ho trobo procedent...


I aixó va pel comentari que el company Calvet ha penjat avui al vaaaaaaaaaaa pareuluuuuuuuuuuuuuu.

Tenia curiositat (i molta) per saber on exactament el baròmetre alternatiu matalasser col.locaria les declaracions d'en Ramon Codines (dels minyons) ahir en rabiòs directe per la nostra al quarts de nou.

I val a dir que fins a la data no havia estat mai tant en desacord en un punt com fins avui (suposo que és casualitat) però és que, i permeteu-me que ho digui ben clar, les daclarcions d'en Codines ahir des de la plaça de la vila de Vilafranca eren imprescindibles tant en el fons com en la forma.

Imprescindeibles en el fons, perquè van ser per a mi la única entrada amb substància d'un directe que va resultar fluix en alguns casos fins al paroxisme (bé corretgeixo, els comentaris d'en Llàtzer Magrinyà just després que la Vella descarregués el dos de nou també van aportar oxígen).
I en la forma perque servien d'altaveu del sentir d'una part substancialment gran del món casteller.

I clar que podem apostar per dir que la feina que fan els informadors és extraordinaria, alguns fins i tot creuran amb fe cega que el que ofereixen és una manera més d'apropar el fet casteller a un públic neófit potencialment captable per la causa...i un bé negre!.

Quarts de nou és el producte basat en castells que una empresa pública (tv3) ofereix al seu públic (sabent que hi ha mercat), de neófits aglutinats al share mitg del programa segur que n'hi ha, però m'hi jugo un pèsol que són minoria.

Aleshores qué collons justifica aquesta tossuda vehemència que els porta a fer un programa que no acaba de sintonitzar amb el seu públic real?.
Passat el boom mediatic del fet casteller, entenc que cal normalitzar i no tanta pseudopedagogia de sopar de duro.
Passats dos-cents anys els castells estan ben vius gràcies a qui més se'ls estima que són evidentment els castellers.Qué menys que fer-los una mica de cas i oferir-los allò que necessiten o més exactament alló que demanen.

I per no fer cas a les crítiques que educament, sigilosament i disciplinadament arrivàven com un rumor a unes orelles a totes llums sordes, calia passar a l'acció.I algú ho va fer, i jo que me'n alegro.

Dit aixó toca felicitar a la Joves i el seu cinc de nou, a vilafranca per la capacitat de reacció i pel tres de nou amb l'agulla que vint-i-quatre hores més tard han tingut el plaer de domesticar per primer cop (veieu com en Magrinyà tenia raó...la vida segueix després de Sant Fèlix), a uns minyons assenyats que van sortir amb una tripleta màgica que per cert a dia d'avui cap altra colla castellera pot fer, i finalment a una vella que ahir la va liar grossa grossa de debó ...

I perque no tot han de ser crítiques al mass media apunto, posats a plagiar els mètodes del departamet d'esports jo casi que apostaria per la retransmisió de la diada com es feia no fa tant i per un programa tipus la barberia amb gent del món casteller. Endevineu en quina barberia s'hauria de fer si o si el programa oi?? ;)



divendres, 21 d’agost del 2009

Moments de pel.lícula


Manyofilms presenta...

El remake d'un clàssic, caixa o faixa a la plaça de les cols.

Una versió més intimista amb nous protagonistes en els papers de faixesblaves petits. Per emocionar-se recordant una gesta que ja ha robat el cor a un munt d'espectadors...








Sinopsi

Les coses han canviat força a Santa Anna després de la horrorosa despenjada de Santa Tecla'08,
temps durs de renuncies i feina gris es conjuren a la plaça castellera tarragonina per excel.lència.Honor i lluita a les cols,i una única consigna possible pel 19-A victòria o mort...


--------------
Una nova versió de l'éxtasi col.ectiu que va representar santmagí08.
enmarcat en el moviment dogma, minuts d'emocions a flor de pell.imprescindibe.
"la fanguardia de cine"
----------------
Plans curts, zooms a dojo i un debut estel-lar en els papers d'anxaneta i acotxador,brutal interpretació dels menudísims Moi i Sara.De ben segur l'inici d'una carrera plena d'èxits.
"Avui toca peli"
-----------------
Encara queda molta temporada per endavant,però, caixaofaixa es ja un dels metratges imprescindibles, reflexa el que és a hores d'ara i sense cap mena de dubte un dels moments més cocaínics de l'any.
"per-versions digitals, el cine que no et pots perdre"




pd M'adhreixo plenament al sentir general , aquesta obra és per la Carla i tota la resta de la tropa Sabater.Amb gent com ells tot és molt més fàcil.


dijous, 20 d’agost del 2009

OUR TIME...



...is now (9)
AMUNT XIQUETS!!!!

dijous, 6 d’agost del 2009

dimarts, 4 d’agost del 2009

Espluguejant...

"Guaiteu com L'Espluga s'arranja i s'enflora
i complau els que vénen per tots els camins...
Que és bella l'Espluga per dins i per fora!
Que n'és de bonica per fora i per dins!"


Josep Farré i Gual


Ja ho vaig dir poc després d' iniciar aquest fabulòs periode que són les vacances...reprenc el fil des de la conca.
Sóc a L'Espluga de Francolí, el poble del qual el meu rebesavi en fou el metge, el poble on els meus pares van viure el seu primer any de casats, el poble on amb esforç i voluntat de recessos futurs van fer-se una casa que de pas substituia aquella en que avantpassats llunyans havien fet vida, el poble on em van batejar i on vaig aprendre a nedar, a anar en bicicleta a fer-ne les mil i una.

El poble d'estiueig de sempre dels March...i tembé de bona part dels Josa...

I el pórtic d'aquest estiueig en aquestes contrades no és cap altre que la festa major, a redós del trenta de juliol festivitat dels sants metges (Sant Abdó i Sant Senen) al voltant d'aquella plaça on fa sis anys vam fer-nos nostre altre cop el pare de les castells, iniciant unes estadístiques simplement bestials

Doncs sóc aquí,, amb les muntanyes de Prades a tocar, amb una fresqueta que a Tarragona imposssible...fent res i disfrutant de tot.
Enyorant-me fa no fa, però tampoc massa.

Així que passo, saludo deixo testimoni gràfic d'un espai indestriable de la meva, de la nostra història, i enceto el mes de l'any que inaugura la temporada de Màxims, el mes de Sant Félix i de Sant Magí, el més en el que vaig néixer...
començarem amb la firagost i seguirem amb el que convingui!