dimecres, 30 de setembre de 2009

setembre


S'acaba avui.
Només una reflexió per acomiadar-lo.
tocarà pencar més i millor de cara al setembre dos mil deu. No importa, sona a repte dels bons dels que fan créixer, dels que ens posen. Per tant donarem per bona la feina feta, i mirarem engrescats el futur. (en aixó un abisme amb la debacle dos mil vuit, i aquesta és sens dubte la millor de les notícies).
I pilanejarem com feiem antuvi, perque és una magnífica manera de fer-nos més grans encara i de retrobar part de la essència d'aquells aguerrits xiquets de meitat dels noranta ( quins records!!)
I ja de pas si voleu, reivindicarem una mercé més castellera, però no per tapar la vergonya de no arribar on toca. Aquest darrer detall em sembla important, per cert.
Així que felicitar tota la matalasserada (i en concret els pilaners) i a pels darrers compassos de l'any. Fem-ho bonic nois!

Ja per acabar, dir que personalment acomiado també les vacances, el temps de lleure i el bellugar-me lluny de casa, toca tornar a la normalitat. Què fariem sense ella, res ens semblaria extraordinai, oi?.

Tres imatges, per un sol mes... (la del pilar, gentilesa de l'Emilio )







diumenge, 20 de setembre de 2009

Difícil


Una reverència pel protagonista accidental de la jornada.
Perquè és el summum de la mala sort que en un castell que va perfecte se't trenqui un dels titulars indiscutibles, però perque tothom és necessari i ningú imprescindible avui la colla ha fet un canvi que denota casta i capacitat.
Reacció de colla gran vaja...
A partir d'aqui la evidència màxima que cap al cim no hi ha camí fàcil.T'hi has de deixar la pell i no sempre surt bé.I ara, a llegir entre línies amb la certesa que cap esforç caurà en terra eixorca que deia aquell...
Per tant decepció si, però més orgull encara les coses han anat malament desde el minut u, però tothom ho ha donat tot fins al final amb sentit de militància.És en diades com aquestes que una entitat ha d'ensenyar maneres.
I està clar que vindran diades millors, on els propòsits es tornaran realitats, avui no era el dia, així de senzill.
Dimecres és Santa Tecla, Recomencem?

Pd collons de colles punteres com s'han fet seva la diada!! folres i manilles verds i rosats que han posat la plaça de la font a un altre nivell, enhorabona doncs per a vilafranquins (són els millors algú ho dubta?) i vallencs (serà cert que la vella és la vella...) tres gammes extres. Gràcies!

pd 2 AMUNT XIQUETS SEMPRE!!!! (passi el que passi, faltaria més )

dissabte, 19 de setembre de 2009

Trempera matalassera


Senyores i senyors... XIQUETS DE TARRAGONA!!!






Santa Tecla 2009

dijous, 17 de setembre de 2009

Proemi


Per uns:

"Sovint a la vida ens enfrontem a fantasmes de diversos tipus.Pot haver persones, circumstàncies o fets que preferiríem que no existíssin.Potser exiseixen elements del nostre passat que tornen una i altre vegada a treure el nas pel nostre voltant.Poden ser circumstàncies o poders que notem fora del nostre control.Però la qüestió no és si hi ha o no fantasmes que ens ronden, el més important és saber com ens enfrontem a ells quan ens els trobem (...)"
(Magí Mulet, anuari xiquets 08)

" (...) Però et resisteixes a ser efímer, tens fam de glòria... et predisposes i assumeixes l'esforç de passar pel túnel sense veure clar si hi ha una sortida que condueixi al mateix camí d'on vens... sovint dones pals de cec i projectes sensacions contradictòries... però un dia comences a asserenar-te i treus el cap... incrementes el ritme i els reptes van caient del teu costat... i abans del que ningú preveia tornes a lluitar al màxim... i crides com mai, sorprés... hi has tornat! ho has tornat a fer!!! (...)"

Per d'altres:

"Tanmateix, això ens servirà per gaudir encara millor el que ens depararà Santa Tecla: serà una dia preciós! No podem tenir mala sort dos anys seguits. No ens ho mereixem. Serà preciós, estic convençut, es palpa en l'ambient"


"Nosaltres no tenim batalles pendents, ni angoixes davant del dia D, és més, al dia D li tenim unes ganes tremendes, estem pensant allò de "vine, vine, que tu i jo tenim coses pendents, i això no quedarà així".


"(...) La cosa està així, doncs, perque els Xiquets tornem a sorgir amb aquesta explosiva dinàmica positiva que alguns anys ja s'havia fet evident. Parlo d'explosiva perque fa 2 mesos ningú hagués donat un duro per naltros, i perque el que pot arribar a ser m'aventuraria a dir que alguns el consideraran com un affaire paranormal. Pero no. (...)"



Per tots:

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc.La pell d'aquest entorn
acumula pluja, i els afanys esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem solemnes a la història.

(Miquel Martí i pol.L'àmbit de tots el àmbits.1981)

Xiquets, lliçó apresa. Només nosaltres decidirem quins són els límits, Ha arrivat l'hora de fer-ho possible i de disfrutar-ho...
(jo)

dijous, 10 de setembre de 2009

Prement la Tecla correcta

És setembre, el més del retorn a la vida mundana (jo de vacances...) , el més de l'adéu a l'estiu, el més de la Tecla.
Per tant, cal començar a entrar en materia.
De moment he trobat aixó per la xarxa...no és el meu estil, però per obrir pas no està malament.








perquè...Finally is our time now...