dijous, 17 de setembre del 2009

Proemi


Per uns:

"Sovint a la vida ens enfrontem a fantasmes de diversos tipus.Pot haver persones, circumstàncies o fets que preferiríem que no existíssin.Potser exiseixen elements del nostre passat que tornen una i altre vegada a treure el nas pel nostre voltant.Poden ser circumstàncies o poders que notem fora del nostre control.Però la qüestió no és si hi ha o no fantasmes que ens ronden, el més important és saber com ens enfrontem a ells quan ens els trobem (...)"
(Magí Mulet, anuari xiquets 08)

" (...) Però et resisteixes a ser efímer, tens fam de glòria... et predisposes i assumeixes l'esforç de passar pel túnel sense veure clar si hi ha una sortida que condueixi al mateix camí d'on vens... sovint dones pals de cec i projectes sensacions contradictòries... però un dia comences a asserenar-te i treus el cap... incrementes el ritme i els reptes van caient del teu costat... i abans del que ningú preveia tornes a lluitar al màxim... i crides com mai, sorprés... hi has tornat! ho has tornat a fer!!! (...)"

Per d'altres:

"Tanmateix, això ens servirà per gaudir encara millor el que ens depararà Santa Tecla: serà una dia preciós! No podem tenir mala sort dos anys seguits. No ens ho mereixem. Serà preciós, estic convençut, es palpa en l'ambient"


"Nosaltres no tenim batalles pendents, ni angoixes davant del dia D, és més, al dia D li tenim unes ganes tremendes, estem pensant allò de "vine, vine, que tu i jo tenim coses pendents, i això no quedarà així".


"(...) La cosa està així, doncs, perque els Xiquets tornem a sorgir amb aquesta explosiva dinàmica positiva que alguns anys ja s'havia fet evident. Parlo d'explosiva perque fa 2 mesos ningú hagués donat un duro per naltros, i perque el que pot arribar a ser m'aventuraria a dir que alguns el consideraran com un affaire paranormal. Pero no. (...)"



Per tots:

Convertirem els silencis en or
i els mots en foc.La pell d'aquest entorn
acumula pluja, i els afanys esborren privilegis. Lentament
emergim del gran pou, heures amunt,
i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor
i el llegarem solemnes a la història.

(Miquel Martí i pol.L'àmbit de tots el àmbits.1981)

Xiquets, lliçó apresa. Només nosaltres decidirem quins són els límits, Ha arrivat l'hora de fer-ho possible i de disfrutar-ho...
(jo)

1 comentari:

Jordi Sagués ha dit...

Hòstia! Em sona això dels uns i els altres... Potser n'hauria de demanar copyleft.

I enhorabona pel video d'aquí al damunt i molta molta sort per demà a tots plegats.