dijous, 19 de novembre de 2009

Camí del Deu.


"el món casteller es mereix
un tercer tres de deu
i molt especialment
Terrassa i els seu minyons"

Està tot a punt (o gairebé) per aquest diumenge migdia, repetir la gesta.
Evidentment que les possibilitats són altes i aixó ha ajudat a generar molta espectació i cert convenciment que la repetició de la jugada pot tornar a produir-se. Cas que surti tot bé, estarem davant d'un moment d'aquells d'història en majúscules, d'aquells de tu que feies aquell dia, dels de jo hi era ... d'un moment imprescindible. Però, el que està clar és que més enllà del valor numèric del castell màxim, de la ubicació en rànkings de la vàlua de la jornada (tres, cinc, dos, pilar) encarem un final de temporada tant inusual, com llaminer. parlo suposo que ja us heu situat de la diada de minyons, i molt concretament del programa que la colla egarenca porta per tancar la seva temporada, la temporada de tots i el seu trigèssim aniversari. I parlo molt més concretament de l'anunci de tres de de deu, la joia de la corona, el castellot de castellots amb el que els malves volen tancar la porta aquest dos mil nou.

I és , atenció, el tres de deu, la guspira amb la que volen encendre la mascletà de fi de festa, aixó ho fan ells perque poden, que a aquestes alçades de la vida (onze anys després dels primers deus) cal tenir present que ser l'única colla capaç d'haver tastat l'éxit total diu molt a favor, d'aquesta colla i sobretot d'un castellot que genera moltíssim respecte, però sorprenentment menys admiració.
No entrarem a debatre si és o no el castell màxim, en dificultat i en estètica, perque per gustos opinions, però el fet que ningú més hagi pogut dominar el monstre ens hauria de fer veure fins a quin punt n'és de ferotge la bèstia.

per tant desitjarem que tot vagi molt bé, crec que el món casteller es mereix un tercer tres de deu, el dia que minyons celebra la trentena, se'l mereix Terrassa i se'l mereix especialment la seva colla degana. Per tenir una filosofia de treball tant revolucionaria com eficaç i sobretot per ser capaços de conevertir el seu repte en un repte global. No es tracta de glorificar ni una camisa, ni un esut, ni una plaça, ni un poble, ni una festa major en concret, cada cop que fan una crida per alçar el tres (de deu) dóna la impressió que el que es busca es glorificar els castells. Generós, grandiòs, per aixó tot pinta ( de moment) bé, i per aixó es important que diumenge tot surti millor encara.

Per anar fent boca, deixo part de la retransmissió de tv3 de la diada castellera que aquells vint-i-dos de novembre de mil nou-cents noranta-vuit va fer que la sotasignant s'alcés d'un bot del sofà, impressionada, per la magintud de la gesta i del moment, però sobretot per la capacitat tècnica i de resistència d'una colla que el descarregava* per segon cop en escassos minuts ... veure per creure, veure, per gaudir.

Per trenta anys ben portats i de feina ben feta, esperem que diumenge el Raval de Montserrat torni a ser l'epicentre absolut de la història recent dels castells. No ens falleu minyons, i per molts anys!.




* en aquella diada minyons van protagonitzar un primer intent on malauradament l'enxaneta va despenjar-se quan iniciava el traspás per coronar l'estructura. la resta del castell no va patir tot i la duresa de la caiguda i es va desmontar sense dificultat aparent, semblava clar a quina colla volia rendir-se el primer deu ...

dimecres, 4 de novembre de 2009

aniversari, droperia i final de temporada.


Aixó no pot ser, he batut el meu propi rècord d'inactivitat, he fregat el no-res i ves per on en una época de l'any on han passat cosetes.
Toca disciplina, toca correctiu que ja se jo com s'acaba tanta dropada...
per tant, resolc;
que la crisisi creativa de la que es queixa el nostre mosquitare més irreverent és encomanadissa.
Estic que no sé cap on tirar...
aixi que buscarem comodins d'aquells que et salven en els moments crítics i repassaré encara que sigui per sobre alguns elements que crec s'han de comentar.

A saber:

en positiu. (+)

_El final de temporada, evidentment era millorable, però recordarem que els grans projectes van arrivar passat sant magí, potser ens ha faltat temps i un punt de sort. Finiquitem força millor del que hauriem signat a final de temporada'08 aixó ha estat gràcies a molta feina molt ben feta.Començar l'any que ve serà més fàcil, més divertit, més engrescador, més estimulant, millor en resum.

Caldrà que tinguem en compte tres cosetes:

1) Estarem d'aniversari...ho hem d'aprofitar
2) És any de concurs ...ho hem d'aprofitar
3)Cal no descartar que en la diada de festa major ens pot caure la façana de l'ajuntament a sobre, és a dir SI podem tenir mala sort tres anys seguits... però, no patiu, seguirem fent castells de nou. En aquest sentit anem camí del doctorat.

PD quin goig que torna a fer el nostre PILAR!!!

_Canallades, o una regeneració espectacular en temps rècord. Així que em vinguin al cap Rafa, Sara, Maria, Venera, Roger, Ivan, Izan,Pili han estrenat camisa, s'hi suma l'Eva, matalassera des de l'úter de la seva mare que ja és faixablava de ple dret.
Evidentment aquests "nous" sumen esforç amb la canalla que ja hi era, Moisés, Dani, Laura, Aix, Carla, Valèria, Luis, júnior,Hayder,...
tots plegats dirigits i amoixats per encarregats i monitores han obrat el prodigi. Impresionant (de debó)

_Les xiquetes (matalasseres) un nou projecte que amplia el nostre marc social, la ratllosfera, el fet casteller de color rosa a Tarragona. Que poster no és nou , moltes de les xiquetes matalasseres actuals no hi eren en aquella época en la que un lateral sencer (és a dir un formatget de la pinya) era _coses de la vida_ exclusivament femení (parlo de l'época dels primers Pilars de set amb folre...) impresionava veure que malgrat tot ens en sortiem prou bé. Probablement erem el lateral més disciplinat i pencaire de la pinya, també l'únic que semblava un galliner...quins temps!
Al tanto xiquetes, el sostre dels castells de fèmines a la colla (i de fet a tarragona) són pilar de cinc carregat, cinc de sis, quatre de sis amb l'agulla...(per si voleu anar agafant idees).

_Estem d'aniversari (l'Arnau i jo) de fet ho estan els nostres blocs.Hauriem de fer alguna coseta potser?

En negatiu (-)

-La diada de tots sants a vilafranca. Evidenetment va tenir coses positives (l'actuació dels Al.lots i capgrossos, el castells assolits per CdV...) però en el seu conjunt va resultar galdosa, en un marc decorat fins a l'histrionisme i amb una banda sonora horrorosa.En aquest sentit Qd9 va estar a l'alça de les circumstàncies...

Però el més important de la qüestió: jo em pregunto que devia pensar en Jordi Andreu davant aquell desplegament de pancartes, escuts, banderes, globus i altres horripilitats (?), ho dic perque la plaça del blat estava discretíssima (tot i la pancarta exagerada) en comparació amb la plaça de la Vila...i
Perquè L'Eloi no ha posat en majúscules negreta i subratllat el lamentable xou sonor Vilafranquí al vaaaa pareuluuu (?), com t'he de dir que aquest matalassómetre és més que un passatemps i molts el seguim delerosos...com t'ho he de dir!!

-La situació política del país, de vegades no se si estic mirant el TN o Polònia...

-A l'octubre una sola entrada uiiiix....

I amb aixó de moment faig, em queden deures pendents, prometo estar a l'alçada.I perque vegeu que com ja vaig dir en una entrada anterior el camí al cim mai no és fàcil i la clau és no defallir aquí us en deixo una mostra...