dissabte, 12 de juny de 2010

Benvingut


No està sent gens fàcil aquest periode que vam iniciar (en plural) el vint-i-ú d'abril, no està sent fàcil perquè el protagonista de la jugada ha sortit amb caràcter. I bé, crec que estic plenament exonerada cas que algú em reclami més moviment per aquest carrer nostre virtual.

No m'he desentés del santa Anna, ni dels castells, ni de res, però ara tinc mals de cap que fa no res no podia ni immaginar. Beneïda bogeria!

I per que resti per la posteritat que la ocasió bé s'ho val, ara que dorm i tinc uns instants de tranquilitat aprofito per deixar la seva primera empremta, aquí, al santa Anna, que també es casa seva. Enfilem els primers records i de pas dono oficialment al meu trosset de ciberespai la benvinguda a l'home de la meva vida, per qui no ho sàpigui es diu Jordi i és el meu fill.


la primera camisa, d'un futur primeres mans...

3 comentaris:

Frikilandi ha dit...

Felicitats Leyre!
i benvingut , Jordi !

Jordi Sagués ha dit...

Enhorabona!

Molts petons als tres!

Anònim ha dit...

Quan el petit-gran home, tingui una edat considerable.... el deixaràs que sigui enxaneta??? o acotxador???
n.