Carrer SanTa Anna Núm.1

Deixebles de llàtzer

2010-10-01T15:45:00.014+02:00

Deia en Saramago que cap home ha comés pecat tan greu que mereixi morir dues vegades, ho feia a pròposit de la història de Llàtzer a l'evangeli segons Jesucrist. Se m'acut que al dir aixó l'escriptor volia deixar palés que qualsevol cosa que fem a la vida s'ha d'assumir amb totes les seves consequències perque aquestes són en realitat part indestriable.

Superada l'épica i la retòrica, exhibida la capacitat de sacrifici i el sentit de militància, cal que ens aixequem i seguim caminant, però amb amplitud de mires, aixó és sabent que mai estarem lliures de donar un pas en fals i que tot sovint tocarà recomençar i renéixer, i aquest és el merit i aixo és definitivament alló que ens farà grans; Entendre que cal perdre-li la por a l'obaga perque el que ens indica és que no massa lluny hi ha llum ...

És a dir, avui a les 22.30 TOTHOM al pati, diumenge TOTHOM a plaça a empenyer des de l'arena amb els braços, a empenyer des de la grada amb l'ànima, amb l'únic objectiu de tirar AMUNT. Nosaltres no defugirem el camí per difícil que es presenti QUE SOM ELS XIQUETS DE TARRAGONA, COLLONS!!!

Pd Ahir, avui i sempre... AMUNT XIQUETS DE TARRAGONA!!!! (està clar?)

pd2La imatge,(fabulosa), de l'Antoni Coll...diada de sant Pere, recordeu? ...

Benvingut

2010-06-12T00:31:00.006+02:00

No està sent gens fàcil aquest periode que vam iniciar (en plural) el vint-i-ú d'abril, no està sent fàcil perquè el protagonista de la jugada ha sortit amb caràcter. I bé, crec que estic plenament exonerada cas que algú em reclami més moviment per aquest carrer nostre virtual.

No m'he desentés del santa Anna, ni dels castells, ni de res, però ara tinc mals de cap que fa no res no podia ni immaginar. Beneïda bogeria!

I per que resti per la posteritat que la ocasió bé s'ho val, ara que dorm i tinc uns instants de tranquilitat aprofito per deixar la seva primera empremta, aquí, al santa Anna, que també es casa seva. Enfilem els primers records i de pas dono oficialment al meu trosset de ciberespai la benvinguda a l'home de la meva vida, per qui no ho sàpigui es diu Jordi i és el meu fill.

la primera camisa, d'un futur primeres mans...

Ajuda'ns!!

2010-03-27T14:33:00.008+01:00

Jo ja he fet lo procedent...i tu a què esperes? si ets client de caixa Tarragona o tens familiars i amics que ho són,dóna un cop de ma als Xiquets de Tarragona: ajuda'ns! .És molt senzill i la causa (una furgo per poder mobilitzar la canalla abans i després dels assajos) està justificada. Ajuda a moure'ns!! (1702)

Qué GRAN nene!!

2010-03-01T20:15:00.004+01:00

Doncs aquesta entrada va per Ell, que avui fa un any va decidir deixar-nos per seguir la festa ves a saber on...

Pepe, siguis on siguis segueix igual de cabró, l'altre món, com aquest, necessita gent com Tu li foti a qui li foti!.

Bon any !

2009-12-31T20:05:00.011+01:00

Acabem l'any, com cada trenta-u de decembre, tanquem década o n'encetem un atre, com vulgueu. Ara, a cada u pertoca fer balanç d'aquests darrers tres-cents seixanta-cinc dies. Només us demano que no falti la il.lusió en pensar en els propers tres-cents seixanta-cinc que tot just encetarem d'aquí una estona.

Pel que fa a mi tanco l'any en positiu, pel que fa a nosaltres (la matalasserada) crec que també, que els resultats de vegades no hagin estat a l'alçada de les espectatives no treu que nosaltres si hi hem sabut estar. I d'aixó es tracta.

Per tant amb ganes de veure i viure tot el que aquest dos mil deu ens dapara. som-hi!!!

Per acomiadar l'any, imatges entranyables, de personatges entranyables, amb banda sonora de luxe... Què més es pot demanar?

XIQUETS I XIQUETES ... BON ANY NOU !

Festejant...

2009-12-21T21:25:00.006+01:00

"Es va esforçar per recordar les primeres imatges de què era conscient: a casa amb el pare i la mare, als tres anys, sorprés per la coincidència entre els tres anys que tenia, el fet que a casa fossin tres (ell, son pare i sa mare) i que també fossin tres els reis de l'orient "

Quim Monzó. La magnitud de la tragèdia.

bon NADAL ...

Camí del Deu.

2009-11-19T19:34:00.021+01:00

"el món casteller es mereix

un tercer tres de deu

i molt especialment

Terrassa i els seu minyons"

Està tot a punt (o gairebé) per aquest diumenge migdia, repetir la gesta.

Evidentment que les possibilitats són altes i aixó ha ajudat a generar molta espectació i cert convenciment que la repetició de la jugada pot tornar a produir-se. Cas que surti tot bé, estarem davant d'un moment d'aquells d'història en majúscules, d'aquells de tu que feies aquell dia, dels de jo hi era ... d'un moment imprescindible. Però, el que està clar és que més enllà del valor numèric del castell màxim, de la ubicació en rànkings de la vàlua de la jornada (tres, cinc, dos, pilar) encarem un final de temporada tant inusual, com llaminer. parlo suposo que ja us heu situat de la diada de minyons, i molt concretament del programa que la colla egarenca porta per tancar la seva temporada, la temporada de tots i el seu trigèssim aniversari. I parlo molt més concretament de l'anunci de tres de de deu, la joia de la corona, el castellot de castellots amb el que els malves volen tancar la porta aquest dos mil nou.

I és , atenció, el tres de deu, la guspira amb la que volen encendre la mascletà de fi de festa, aixó ho fan ells perque poden, que a aquestes alçades de la vida (onze anys després dels primers deus) cal tenir present que ser l'única colla capaç d'haver tastat l'éxit total diu molt a favor, d'aquesta colla i sobretot d'un castellot que genera moltíssim respecte, però sorprenentment menys admiració.

No entrarem a debatre si és o no el castell màxim, en dificultat i en estètica, perque per gustos opinions, però el fet que ningú més hagi pogut dominar el monstre ens hauria de fer veure fins a quin punt n'és de ferotge la bèstia.

per tant desitjarem que tot vagi molt bé, crec que el món casteller es mereix un tercer tres de deu, el dia que minyons celebra la trentena, se'l mereix Terrassa i se'l mereix especialment la seva colla degana. Per tenir una filosofia de treball tant revolucionaria com eficaç i sobretot per ser capaços de conevertir el seu repte en un repte global. No es tracta de glorificar ni una camisa, ni un esut, ni una plaça, ni un poble, ni una festa major en concret, cada cop que fan una crida per alçar el tres (de deu) dóna la impressió que el que es busca es glorificar els castells. Generós, grandiòs, per aixó tot pinta ( de moment) bé, i per aixó es important que diumenge tot surti millor encara.

Per anar fent boca, deixo part de la retransmissió de tv3 de la diada castellera que aquells vint-i-dos de novembre de mil nou-cents noranta-vuit va fer que la sotasignant s'alcés d'un bot del sofà, impressionada, per la magintud de la gesta i del moment, però sobretot per la capacitat tècnica i de resistència d'una colla que el descarregava* per segon cop en escassos minuts ... veure per creure, veure, per gaudir.

Per trenta anys ben portats i de feina ben feta, esperem que diumenge el Raval de Montserrat torni a ser l'epicentre absolut de la història recent dels castells. No ens falleu minyons, i per molts anys!.

* en aquella diada minyons van protagonitzar un primer intent on malauradament l'enxaneta va despenjar-se quan iniciava el traspás per coronar l'estructura. la resta del castell no va patir tot i la duresa de la caiguda i es va desmontar sense dificultat aparent, semblava clar a quina colla volia rendir-se el primer deu ...

aniversari, droperia i final de temporada.

2009-11-04T22:45:00.016+01:00

Aixó no pot ser, he batut el meu propi rècord d'inactivitat, he fregat el no-res i ves per on en una época de l'any on han passat cosetes.

Toca disciplina, toca correctiu que ja se jo com s'acaba tanta dropada...

per tant, resolc;

que la crisisi creativa de la que es queixa el nostre mosquitare més irreverent és encomanadissa.

Estic que no sé cap on tirar...

aixi que buscarem comodins d'aquells que et salven en els moments crítics i repassaré encara que sigui per sobre alguns elements que crec s'han de comentar.

A saber:

en positiu. (+)

_El final de temporada, evidentment era millorable, però recordarem que els grans projectes van arrivar passat sant magí, potser ens ha faltat temps i un punt de sort. Finiquitem força millor del que hauriem signat a final de temporada'08 aixó ha estat gràcies a molta feina molt ben feta.Començar l'any que ve serà més fàcil, més divertit, més engrescador, més estimulant, millor en resum.

Caldrà que tinguem en compte tres cosetes:

1) Estarem d'aniversari...ho hem d'aprofitar

2) És any de concurs ...ho hem d'aprofitar

3)Cal no descartar que en la diada de festa major ens pot caure la façana de l'ajuntament a sobre, és a dir SI podem tenir mala sort tres anys seguits... però, no patiu, seguirem fent castells de nou. En aquest sentit anem camí del doctorat.

PD quin goig que torna a fer el nostre PILAR!!!

_Canallades, o una regeneració espectacular en temps rècord. Així que em vinguin al cap Rafa, Sara, Maria, Venera, Roger, Ivan, Izan,Pili han estrenat camisa, s'hi suma l'Eva, matalassera des de l'úter de la seva mare que ja és faixablava de ple dret.

Evidentment aquests "nous" sumen esforç amb la canalla que ja hi era, Moisés, Dani, Laura, Aix, Carla, Valèria, Luis, júnior,Hayder,...

tots plegats dirigits i amoixats per encarregats i monitores han obrat el prodigi. Impresionant (de debó)

_Les xiquetes (matalasseres) un nou projecte que amplia el nostre marc social, la ratllosfera, el fet casteller de color rosa a Tarragona. Que poster no és nou , moltes de les xiquetes matalasseres actuals no hi eren en aquella época en la que un lateral sencer (és a dir un formatget de la pinya) era _coses de la vida_ exclusivament femení (parlo de l'época dels primers Pilars de set amb folre...) impresionava veure que malgrat tot ens en sortiem prou bé. Probablement erem el lateral més disciplinat i pencaire de la pinya, també l'únic que semblava un galliner...quins temps!

Al tanto xiquetes, el sostre dels castells de fèmines a la colla (i de fet a tarragona) són pilar de cinc carregat, cinc de sis, quatre de sis amb l'agulla...(per si voleu anar agafant idees).

_Estem d'aniversari (l'Arnau i jo) de fet ho estan els nostres blocs.Hauriem de fer alguna coseta potser?

En negatiu (-)

-La diada de tots sants a vilafranca. Evidenetment va tenir coses positives (l'actuació dels Al.lots i capgrossos, el castells assolits per CdV...) però en el seu conjunt va resultar galdosa, en un marc decorat fins a l'histrionisme i amb una banda sonora horrorosa.En aquest sentit Qd9 va estar a l'alça de les circumstàncies...

Però el més important de la qüestió: jo em pregunto que devia pensar en Jordi Andreu davant aquell desplegament de pancartes, escuts, banderes, globus i altres horripilitats (?), ho dic perque la plaça del blat estava discretíssima (tot i la pancarta exagerada) en comparació amb la plaça de la Vila...i

Perquè L'Eloi no ha posat en majúscules negreta i subratllat el lamentable xou sonor Vilafranquí al vaaaa pareuluuu (?), com t'he de dir que aquest matalassómetre és més que un passatemps i molts el seguim delerosos...com t'ho he de dir!!

-La situació política del país, de vegades no se si estic mirant el TN o Polònia...

-A l'octubre una sola entrada uiiiix....

I amb aixó de moment faig, em queden deures pendents, prometo estar a l'alçada.I perque vegeu que com ja vaig dir en una entrada anterior el camí al cim mai no és fàcil i la clau és no defallir aquí us en deixo una mostra...

El mixet d'en Simon

2009-10-17T21:39:00.005+02:00

Sé que aquesta entremaliada bestiola va robar més d'un cor en el post "de vacances". És més estic dropa aquest octubre, així que us deixo la darrera entrega del mixu més bandarra del ciberespai.

A mi l'esquetx em sembla boníssim (i tant real com la vida mateixa...).

setembre

2009-09-30T21:12:00.017+02:00

S'acaba avui.

Només una reflexió per acomiadar-lo.

tocarà pencar més i millor de cara al setembre dos mil deu. No importa, sona a repte dels bons dels que fan créixer, dels que ens posen. Per tant donarem per bona la feina feta, i mirarem engrescats el futur. (en aixó un abisme amb la debacle dos mil vuit, i aquesta és sens dubte la millor de les notícies).

I pilanejarem com feiem antuvi, perque és una magnífica manera de fer-nos més grans encara i de retrobar part de la essència d'aquells aguerrits xiquets de meitat dels noranta ( quins records!!)

I ja de pas si voleu, reivindicarem una mercé més castellera, però no per tapar la vergonya de no arribar on toca. Aquest darrer detall em sembla important, per cert.

Així que felicitar tota la matalasserada (i en concret els pilaners) i a pels darrers compassos de l'any. Fem-ho bonic nois!

Ja per acabar, dir que personalment acomiado també les vacances, el temps de lleure i el bellugar-me lluny de casa, toca tornar a la normalitat. Què fariem sense ella, res ens semblaria extraordinai, oi?.

Tres imatges, per un sol mes... (la del pilar, gentilesa de l'Emilio )

Difícil

2009-09-20T22:18:00.009+02:00

Una reverència pel protagonista accidental de la jornada.

Perquè és el summum de la mala sort que en un castell que va perfecte se't trenqui un dels titulars indiscutibles, però perque tothom és necessari i ningú imprescindible avui la colla ha fet un canvi que denota casta i capacitat.

Reacció de colla gran vaja...

A partir d'aqui la evidència màxima que cap al cim no hi ha camí fàcil.T'hi has de deixar la pell i no sempre surt bé.I ara, a llegir entre línies amb la certesa que cap esforç caurà en terra eixorca que deia aquell...

Per tant decepció si, però més orgull encara les coses han anat malament desde el minut u, però tothom ho ha donat tot fins al final amb sentit de militància.És en diades com aquestes que una entitat ha d'ensenyar maneres.

I està clar que vindran diades millors, on els propòsits es tornaran realitats, avui no era el dia, així de senzill.

Dimecres és Santa Tecla, Recomencem?

Pd collons de colles punteres com s'han fet seva la diada!! folres i manilles verds i rosats que han posat la plaça de la font a un altre nivell, enhorabona doncs per a vilafranquins (són els millors algú ho dubta?) i vallencs (serà cert que la vella és la vella...) tres gammes extres. Gràcies!

pd 2 AMUNT XIQUETS SEMPRE!!!! (passi el que passi, faltaria més )

Trempera matalassera

2009-09-19T10:42:00.004+02:00

Senyores i senyors... XIQUETS DE TARRAGONA!!!

Santa Tecla 2009

Proemi

2009-09-17T22:24:00.014+02:00

Per uns:

"Sovint a la vida ens enfrontem a fantasmes de diversos tipus.Pot haver persones, circumstàncies o fets que preferiríem que no existíssin.Potser exiseixen elements del nostre passat que tornen una i altre vegada a treure el nas pel nostre voltant.Poden ser circumstàncies o poders que notem fora del nostre control.Però la qüestió no és si hi ha o no fantasmes que ens ronden, el més important és saber com ens enfrontem a ells quan ens els trobem (...)"

(Magí Mulet, anuari xiquets 08)

" (...) Però et resisteixes a ser efímer, tens fam de glòria... et predisposes i assumeixes l'esforç de passar pel túnel sense veure clar si hi ha una sortida que condueixi al mateix camí d'on vens... sovint dones pals de cec i projectes sensacions contradictòries... però un dia comences a asserenar-te i treus el cap... incrementes el ritme i els reptes van caient del teu costat... i abans del que ningú preveia tornes a lluitar al màxim... i crides com mai, sorprés... hi has tornat! ho has tornat a fer!!! (...)"

(Roger Peiró," The time is now"Matalasseritis 16/9/09)

Per d'altres:

"Tanmateix, això ens servirà per gaudir encara millor el que ens depararà Santa Tecla: serà una dia preciós! No podem tenir mala sort dos anys seguits. No ens ho mereixem. Serà preciós, estic convençut, es palpa en l'ambient"

(Enric Guim, Matalasseritis 16/9/09)

"Nosaltres no tenim batalles pendents, ni angoixes davant del dia D, és més, al dia D li tenim unes ganes tremendes, estem pensant allò de "vine, vine, que tu i jo tenim coses pendents, i això no quedarà així".

(Arnau Cornadó,"Disfrutar del moment".La meva petita visió del món.17/9/09)

"(...) La cosa està així, doncs, perque els Xiquets tornem a sorgir amb aquesta explosiva dinàmica positiva que alguns anys ja s'havia fet evident. Parlo d'explosiva perque fa 2 mesos ningú hagués donat un duro per naltros, i perque el que pot arribar a ser m'aventuraria a dir que alguns el consideraran com un affaire paranormal. Pero no. (...)"

(Eloi Calvet."La que es pot liar".No només de ratlles viu el matalasser.9/9/09)

Per tots:

Convertirem els silencis en or

i els mots en foc.La pell d'aquest entorn

acumula pluja, i els afanys esborren privilegis. Lentament

emergim del gran pou, heures amunt,

i no pas a recer de cap malastre.

Convertirem el vell dolor en amor

i el llegarem solemnes a la història.

(Miquel Martí i pol.L'àmbit de tots el àmbits.1981)

Xiquets, lliçó apresa. Només nosaltres decidirem quins són els límits, Ha arrivat l'hora de fer-ho possible i de disfrutar-ho...

(jo)

Prement la Tecla correcta

2009-09-10T10:33:00.009+02:00

És setembre, el més del retorn a la vida mundana (jo de vacances...) , el més de l'adéu a l'estiu, el més de la Tecla.
Per tant, cal començar a entrar en materia.
De moment he trobat aixó per la xarxa...no és el meu estil, però per obrir pas no està malament.

perquè...Finally is our time now...

Doncs jo ho trobo procedent...

2009-08-31T20:57:00.012+02:00

I aixó va pel comentari que el company Calvet ha penjat avui al vaaaaaaaaaaa pareuluuuuuuuuuuuuuu.

Tenia curiositat (i molta) per saber on exactament el baròmetre alternatiu matalasser col.locaria les declaracions d'en Ramon Codines (dels minyons) ahir en rabiòs directe per la nostra al quarts de nou.

I val a dir que fins a la data no havia estat mai tant en desacord en un punt com fins avui (suposo que és casualitat) però és que, i permeteu-me que ho digui ben clar, les daclarcions d'en Codines ahir des de la plaça de la vila de Vilafranca eren imprescindibles tant en el fons com en la forma.

Imprescindeibles en el fons, perquè van ser per a mi la única entrada amb substància d'un directe que va resultar fluix en alguns casos fins al paroxisme (bé corretgeixo, els comentaris d'en Llàtzer Magrinyà just després que la Vella descarregués el dos de nou també van aportar oxígen).

I en la forma perque servien d'altaveu del sentir d'una part substancialment gran del món casteller.

I clar que podem apostar per dir que la feina que fan els informadors és extraordinaria, alguns fins i tot creuran amb fe cega que el que ofereixen és una manera més d'apropar el fet casteller a un públic neófit potencialment captable per la causa...i un bé negre!.

Quarts de nou és el producte basat en castells que una empresa pública (tv3) ofereix al seu públic (sabent que hi ha mercat), de neófits aglutinats al share mitg del programa segur que n'hi ha, però m'hi jugo un pèsol que són minoria.

Aleshores qué collons justifica aquesta tossuda vehemència que els porta a fer un programa que no acaba de sintonitzar amb el seu públic real?.

Passat el boom mediatic del fet casteller, entenc que cal normalitzar i no tanta pseudopedagogia de sopar de duro.

Passats dos-cents anys els castells estan ben vius gràcies a qui més se'ls estima que són evidentment els castellers.Qué menys que fer-los una mica de cas i oferir-los allò que necessiten o més exactament alló que demanen.

I per no fer cas a les crítiques que educament, sigilosament i disciplinadament arrivàven com un rumor a unes orelles a totes llums sordes, calia passar a l'acció.I algú ho va fer, i jo que me'n alegro.

Dit aixó toca felicitar a la Joves i el seu cinc de nou, a vilafranca per la capacitat de reacció i pel tres de nou amb l'agulla que vint-i-quatre hores més tard han tingut el plaer de domesticar per primer cop (veieu com en Magrinyà tenia raó...la vida segueix després de Sant Fèlix), a uns minyons assenyats que van sortir amb una tripleta màgica que per cert a dia d'avui cap altra colla castellera pot fer, i finalment a una vella que ahir la va liar grossa grossa de debó ...

I perque no tot han de ser crítiques al mass media apunto, posats a plagiar els mètodes del departamet d'esports jo casi que apostaria per la retransmisió de la diada com es feia no fa tant i per un programa tipus la barberia amb gent del món casteller. Endevineu en quina barberia s'hauria de fer si o si el programa oi?? ;)

Moments de pel.lícula

2009-08-21T10:33:00.022+02:00

Manyofilms presenta...

El remake d'un clàssic, caixa o faixa a la plaça de les cols.

Una versió més intimista amb nous protagonistes en els papers de faixesblaves petits. Per emocionar-se recordant una gesta que ja ha robat el cor a un munt d'espectadors...

Sinopsi

Les coses han canviat força a Santa Anna després de la horrorosa despenjada de Santa Tecla'08,

temps durs de renuncies i feina gris es conjuren a la plaça castellera tarragonina per excel.lència.Honor i lluita a les cols,i una única consigna possible pel 19-A victòria o mort...

--------------

Una nova versió de l'éxtasi col.ectiu que va representar santmagí08.

enmarcat en el moviment dogma, minuts d'emocions a flor de pell.imprescindibe.

"la fanguardia de cine"

----------------

Plans curts, zooms a dojo i un debut estel-lar en els papers d'anxaneta i acotxador,brutal interpretació dels menudísims Moi i Sara.De ben segur l'inici d'una carrera plena d'èxits.
"Avui toca peli"

-----------------

Encara queda molta temporada per endavant,però, caixaofaixa es ja un dels metratges imprescindibles, reflexa el que és a hores d'ara i sense cap mena de dubte un dels moments més cocaínics de l'any.

"per-versions digitals, el cine que no et pots perdre"

pd M'adhreixo plenament al sentir general , aquesta obra és per la Carla i tota la resta de la tropa Sabater.Amb gent com ells tot és molt més fàcil.

OUR TIME...

2009-08-20T00:40:00.002+02:00

...is now (9)

AMUNT XIQUETS!!!!

6 d'agost...

2009-08-06T10:12:00.006+02:00

Espluguejant...

2009-08-04T19:48:00.012+02:00

"Guaiteu com L'Espluga s'arranja i s'enflora

i complau els que vénen per tots els camins...

Que és bella l'Espluga per dins i per fora!

Que n'és de bonica per fora i per dins!"

Josep Farré i Gual

Ja ho vaig dir poc després d' iniciar aquest fabulòs periode que són les vacances...reprenc el fil des de la conca.
Sóc a L'Espluga de Francolí, el poble del qual el meu rebesavi en fou el metge, el poble on els meus pares van viure el seu primer any de casats, el poble on amb esforç i voluntat de recessos futurs van fer-se una casa que de pas substituia aquella en que avantpassats llunyans havien fet vida, el poble on em van batejar i on vaig aprendre a nedar, a anar en bicicleta a fer-ne les mil i una.

El poble d'estiueig de sempre dels March...i tembé de bona part dels Josa...

I el pórtic d'aquest estiueig en aquestes contrades no és cap altre que la festa major, a redós del trenta de juliol festivitat dels sants metges (Sant Abdó i Sant Senen) al voltant d'aquella plaça on fa sis anys vam fer-nos nostre altre cop el pare de les castells, iniciant unes estadístiques simplement bestials

Doncs sóc aquí,, amb les muntanyes de Prades a tocar, amb una fresqueta que a Tarragona imposssible...fent res i disfrutant de tot.
Enyorant-me fa no fa, però tampoc massa.

Així que passo, saludo deixo testimoni gràfic d'un espai indestriable de la meva, de la nostra història, i enceto el mes de l'any que inaugura la temporada de Màxims, el mes de Sant Félix i de Sant Magí, el més en el que vaig néixer...
començarem amb la firagost i seguirem amb el que convingui!

De vacances.

2009-07-27T15:16:00.010+02:00

Des d'avui i fins el disset d'agost, la sotasignant té la sana intenció de dedicar-se a fer res.De res.De res.És a dir començo el primer periode de vacances (al setembre més).

I avui he tingut a bé iniciar aquest dolce fare niente llevant-me a les set del matí.No tornarà a passar més, ho juro.

I demà, posaré els peus per primer cop a la platja.I després enllestiré qualsevol tema pendent prepararé els embalums i marxaré cap a L'Espluga de Francolí (vacances part 1 com sempre desde que el món és món) que ja m'esperen.En deixaré tres de Rodríguez a casa, a veure què passa.

I no penso fer cap mena de pla, deixaré que la vida flueixi, és a dir estic determinada a que les vacances siguin vacances.VACANCES.Ha quedat clar?

Doncs aixó...

Pd afegim un pelut, visualitzem en Jordi en el paper de Simon i voilà! casa meva la propera quinzena.Gens malament oi?.
Seguirem des de la Conca.Bon estiu a tothom!

Per la NOSTRA (per la MEVA) professió

2009-07-23T12:45:00.010+02:00

Acabo d'arrivar de la concentració que SATSE* ha convocat davant els centres hospitalaris de tot l'estat (en el que jo treballo no n'és doncs una excepció).El motiu de la concentarció no és altre que reclamar una sèrie de millores en la professió (no només laborals, no confondre) que venen sent exigides (sense sort) de fa temps, però que arrel dels desgraciats fets a l'hospital Gregorio Marañón de Madrid s'han evidenciat inajornables.

Penjo una part del manifest que el sindicat ha fet circular, i amb el que evidentment combrego.Ho faig des de el condol a la familia del nadó mort, i alhora en solidaritat absoluta amb la companya madrilenya. Que fets com aquest no tornin ha passar és responsabilitat de tot l'estament sanitari, aixó cal que quedi molt clar.

Després de la mort del bebé Rayán succeït fa escassos dies a l'hospital Gregorio Marañón de Madrid, i davant del tractament que s'està donant públicament a aquests fets (...) Els professionals d'infermeria exigim:

- Que el ministeri de sanitat impulsi un pla per l'adequació de les planilles d'infermeria del Sistema Nacional de salut als ràtios europeus i especialment a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.

-Que s'acabi amb la rotació foçada i indiscriminada de professionals entre diferents unitats.

-Que s'implantin protocols d'acollida i tutela dels nous professionals que s'incorporen a un centre o unitat.

-Que es posi fre a l'abús de la polivalència de la infermeria, desenvolupant la seva especialització i definint els àmbits i llocs de treball que requereixen una especial qualificació.

-Que s'introdueixin protocols de treball i de seguretat per al conjunt del sistema nacional de Salut.

-Que es dissenyi un pla de millora de les condicions laborals, basat en l'anàlisi de les condicions i les càrregues de treball que ens permeti plantar cara a la pressió assistencial sense que això repercuteixi en la nostra salut ni en la qualitat de la assistència.

Finalment volem donar les gràcies als ciutadans i organitzacions que han mostrat en aquests dies els seu suport a la nostra companya i, per altra banda, perquè la societat conegui les veritables condicions en les quals molts professionals hem de desenvolupar el nostre treball, demanem a les infermeres i infermers que denuciïn totes aquelles situacions irregulars a les quals es puguin veure sotmesos i que puguin dificultar la seva labor professional o la seguretat dels pacients.

PER LA NOSTRA PROFESSIÓ

MOLTES GRÀCIES A TOTS

Un darrer apunt, els que estem a "trinxeres" ho fem per vocació i voluntat de servei, els nostres coneixements, el nostres esforç, el nostre temps el dediquem a cuidar a qui ens necessita.És això un crim?.La infermeria ha fet i seguirà fent grans coses per la societat, moltes vegades de forma abnegada no reconeguda i estirant de recursos individuals.

Ara, ens cal suport de tots.Hi podem comptar?

*SATSE (sindicat d'infermeria)

Altafulla

2009-07-13T16:41:00.015+02:00

El dia desperta rúfol onze de juliol, dissabte...ai ai ai...s'ha de celebrar la diada de les cultures a Altafulla al punt de quarts de set, l'analogia amb la debacle natural de l'any passat presenta coincidencies espaordidores...collons a que ens torna a ploure!!

No, tarda assolellada òptima per a veure o viure una bona diada castellera a una de les places més boniques de Catalunya.Dit i fet.La diada alafullenca era important per seguir en la línia de bons resultats i millors castells encetada per Sant Joan.Portem un in crescendo més que interessant , sembla obvi que ens hem alçat del divan d'un bot elàstic i ferm. Bona feina es miri com es miri.

Castellerament parlant assolim amb èxit tots els objectius.

Tres de vuit de sortida amb canvis de darrera hora, en Tete ha tingut la originalitat d'agafar la vaicel.la als trenta, des d'aquí els millors desitjos per que la recuperació sigui ràpida i la convalescència no massa agònica (molts ànims i molta talquistina) El castell s'ha de lluitar a la baixada, pinten bastos, però ningú cedeix un pam.Bé, perqué aixó vol dir que la colla ja no està per tonteries i treu les urpes quan toca i bé perqué el cinquanta sisé consecutiu ens ha ensenyat que per molt que domestiquessim la fera ara farà sis anys amb el pare dels castells mai es pot baixar la guàrdia.

El quatre són figues d'un altre paner, plàcid, fàcil,bonic.

Tanquem amb el dos de set, el primer de l'any, carregat de pes, ventilat sense història.

Ens apuntem la clàssica de vuit. Com estava previst, però la veritat és que tenim ganes de més...la culpa la tenen els darrers assajos.

Ens acomiadem amb un festival pilaner.En aixó les coses també estan canviant molt.

Ara toca pensar en el cap de setmana que ve a Barcelona, cal seguir exactament per on anem,perqué el que està clar és que el trànsit per aquesta temporada dos mil nou ha passat de ser un via crucis a una cercavila, i que duri!.

Pd Eloi xato, la Violeta estava tancat...

Historietes

2009-07-10T19:44:00.021+02:00

Al passadís de la planta d'hospitalització on treballo hi ha tot al llarg una barra a mitja alçada pensada per donar suport al convalescent que passejant amunt o avall li fallin les forces, ahir dos pacients (companys d'habitació), van triar un dels trams més ben il.luminats per fer-hi tot un seguit d'exercicis de gracilitat questionable. La barra interpretada com a element d'un estudi de dansa servia a aquests septuagenaris com a punt de suport mentre braç esquerre enlaire flexionaven el cos cap a la dreta primer, braç dret enlaire flexionaven el cos cap a l'esquerra després, l'escena es desenvolupava tranquilament davant la mirada entre esmaperduda i sorneguera d'altres pacients, familiars, acompanyants i personal. Estic segura que aquests Duatos en potencia van fer que molts pensaments apuntessin cap al mateix lloc...i un i dos i tres plié...

Com que ahir era el meu sant, en Mia i la Roser van decidir venir des de Vilafranca per celebrar-ho plegats, abans d'anar a sopar en Mia va procedir a fer-me un obsequi que a hores d'ara és ja un objecte de valor incalculable, i és que el senyor Guardiet mancat totalment de fèmina a la que delegar responsabiltat va tenir la valentia de comprar-me un vestit!!! un fet històric i sense precedents en trenta-sis anys.Per tant he decidit que el portaré amb orgull i obviaré l'insignificant detallet que és de color lila...

Demà (si el temps ho permet) actuarem a Altafulla, aquest incís entre parentesi em sembla important davant el record que em suscita la diada de les cultures de la temporada anterior.Quan un aiguat de proporcions bíbliques va suspendre la actuació.Nosaltres entenguis Jordi, Dídac, Esther i jo vam optar per no anar a la plaça del pou, des de la mora ja ens avisàven que allò ni era ni serien quatre gotes...per tant vam agafar carretera i vam enfilar direcció Salou, els nois tenien sopar de final de temporada amb l'equip de Rugby.
A l'hotel de la pineda vam poder comprovar que després d'un diluvi l'aigua pot molt bé no ser ni inolora ni incolora i que campant lliurement pels baixos on hi ha els menjadors d'un hotel de costa en plena temporada alta, garanteix un vetllada inoblidable.Que s'ho preguntin sinó a la núvia que plorava desconsoladament al vestíbul o als guiris menys previsors que sense calçat guaterpruf van optar per enfilar-se a cadires i taules ... tot un espectacle...

en penitència...

2009-07-02T16:44:00.012+02:00

Per no haver fet els deures, lluny de santa Anna mes temps del justificable, massa temps es miri com es miri.Em festeja la mala conciencia i un punt de malalluna, m'he perdut els primers vuits de la temporada, i per sant Pere diuen que van ser estratosfèrics...ja m'està bé suposo.

Redreçarem en el pitjor més de l'any (el previ a vacances puc arrivar a ser tòxica) amb un punt de melangia per l'adéu sobtat a en Porcel i el disgust que m'ha suposat la reina al palau dels corrents d'aire (encantada de la vida de dir-li a la Salander i a en Blomkvist adéu i fins mai més...) esperant notes i pencant mentre d'altres fan vida a la platja (ja tornaran ja...), cal tornar a posar rumb cap a santa Anna, és empíric, quan ho faig la vida em sembla millor...

(amunt xiquets!)

Verd o madur, Sant Joan ho duu.

2009-06-25T10:42:00.016+02:00

O aixó diu la dita popular...

Una cosa està clara, feia molts anys que l'aixecada de teló no seguia fil per randa totes les inidicacions protocolaries de la castellistica tradicional.

Sant Joan és als castells el mateix que al camp,temps de collita i primera festa.Històricament la capital de l'Alt camp, la seva plaça del blat, per la seva festa major donava el tret de sortida i ensenyava cap a on anaven les passetes primeres que sortien del bressol...

La resta mirava i començava el curs casteller amb l'estiu, de la feina d'assaig al premi a plaça.

Sant Joan doncs, ha estat generòs amb qui s'hi ha encomanat. A Valls magnífica diada per vermells i rosats a Tarragona còmode primer castell de vuit matalasser. Ara si que va de bó.Primera actuació de mínims exigibles de l'any darrere en vindran moltes més. Per tant toca passar de les bones sensacions als bons resultats ahir va ser la primera mostra, cal seguir així ...

En un altre ordre de coses, l'animal d'en Roger ha superat la barrera de les trenta-cinc-mil vistes al seu blog.Estic astorada i des d'aquí vull fer-li arrivar les meves felicitacions.Ho trobo simplement impressionant. També felicitar (és de justicia) als debutants grans o petits que faran que aquesta temporada els somnis blanc-i-vermells s'assolieixin. Anem amb retard i encara no hem fet res, però amb diades com la d'ahir tot sembla una mica més fàcil.

i és clar, ...Amunt xiquets!

La resistència?

2009-06-09T14:40:00.011+02:00

clar que i lligant amb el post anterior, hi ha el perill que una històrica com som els xiquets no encaixem del tot bé en una peli futurista...cap problema!
Perquè potser no vivim en un món apocailíptic (per més que de vegades ens ho sembli) però si tenim molt de bandarres i castissos (som matalassers no?) per tant revisionem-nos i riguem una estona...tot arriva, el nostre moment no n'és una execepció a la espera de Sant Joan (des de ja el 24 J) relaxem-nos una mica i disfrutem...que ja tenim l'estiu a tocar ( ...i les vacances!!!).

diguem-ne que hi ha d'altres versions, però aquestaaaa...
I és clar...Amunt Xiquets!!

La Resistència

2009-06-09T12:16:00.033+02:00

Vagi per endavant que no sóc ni per casualitat seguidora de films com terminator-salvation i crec deduir que el que es projecta ara és la part quarta d'una saga (les primeres eren amb en Schwarzenegger?? o estic enredant pel.lícules???) això no té més importàcia a cap nivell però, ve a cuento perquè l'altre dia esperant veure la Lisbeth Salander i companyia van passar el tràiler de la peli en questió.Fins aquí res d'extraordinari, o si.

Us confessaré que el tràiler no va aconseguir que em vinguessin ganes de veure el llargmetratge, però si que vaig pensar que aquesta atmòsfera apocalíptica a la matalasserada ens pega, ens escau vull dir.

Serà més aviat qe vaig tenir una mena d'epifania castellerocinèfila (si és que aixó és possible) axí fent analogies ràpides.. si el barça de Guardiola s'enmiralla en Gladiator, si d'altres beuen de les fonts d'Esparta nosaltres sense cap mena de dubte encaixem exactament aquí...al límit de l'abisme...

Aixó vol dir que dur la camisa ratllada a part de ser un privilegi, implica viure en una muntanya russa emocional permanent.De la eufòria a la desolació en milèssimes de segons i no sempre justificadament (De fet estic per creure que un període superior a dos anys amb calma xixa a Santa Anna es motiu de preocupació i no al revés)

Pot semblar un model anacrònic, primitiu, però no ens desagrada tant quant perseverem en la

empresa i l'allarguem sense complexos gairebé quaranta anys.

Reconeixem-ho nois, fer de John Connor ens posa...

com era allò... "Sóc John Connor, si m'estàs escoltant és que ets de la resistència"

Doncs aixó...que AMUNT XIQUETS!!

Barça!!

2009-05-28T17:37:00.009+02:00

Senyores i senyors...els tricampions!!!

...moltes gràcies!!!!

Visca el Barça!!...i amunt xiquets!!!

Bones de nou

2009-05-25T12:15:00.012+02:00

Enfilem la darrera setmana de maig i jo desde Sant Jordi que no escric ui ui...

de fet no hi ha motius gens glamurosos darrere d'aquest nihilisme virtual, maig és un mes una mica galdosot si tens projectes laborals a entregar abans de les vacances i si a més t'ha donat per retornar a la Uni, així estem, i com que tant de silenci a la xarxa estava generant algun que altre neguit aprofitant que se'm presenta un mini-break passo per aquí i saludo.

Aviso però, que el que si he fet encara que escadusserament és anar seguint la meva tropa...cal doncs felicitar els canalles (xiquets i xiquetins) per la feina feta i mirar el juny amb il.lusió (no en queda d'altre a partir de Sant Joan començarà la festa si o si...) pensem en positiu doncs, l'any passat a aquestes alçades ja portàvem un tres de vuit i un dos de set...però al maig dos-mil-vuit vagarejàvem desesperadament per un desert d'aigua, gairebé dos mesos esperant poder canviar el paraigues per la faixa,quin inici més extrany aquell oi?.

Per cert a propòsit de Granollers, estaria bé que la colla intentés fer-se amb el vídeo del pilar de sis girat del noranta-set (?) la porxada encara que ahir veiés una actuació rebaixada sempre ens portarà bons records als matalassers ;).

I ja per acabar, felicitar als arreplegats per la salvatjada d'actuació de fa dues setmanes collons, collons, collons!

Per cert...Amunt xiquets!!

Sant Jordi (II)

2009-04-24T11:30:00.010+02:00

Sant Jordi s'arrodoneix amb castells,és la primera jornada del calendari oficial tarragoní tot i que encara es considera pretemporada perquè està lluny del tram clau i perquè a Tarragona històricament els assajos fa un mes i mig aproximadament que s'han reiniciat.

Normalment el que s'hi veu és una actuació sense massa complicacions per allò de les novetats obligades de l'inici de temporada.En qualsevol cas el que és innegable és que la inèrcia de la temporada anterior i els canvis que estiguis obligat a fer sobretot als pisos alts (que no són sempre els matreixos, aixó està clar)incideixen de forma decisiva en el plantejament de la jornada. Ahir en va ser una evidència.Segona sortida oficial i segona relliscada (en aquest cas menor) no funciona la màquina sincronitzada aixó està clar.Plantejament conservador amb castells de set reforçats, dos bàsics (tres i quatre) i un de set i mig, el cinc que s'ha de desmontar per indecisió de la acotxadora del dos, tot i que la estructura no evidencia cap problema...el substituim per un quatre amb l'agulla on per dalt hi ha "jaleo"... pilar de cinc, el primer de l'any, tres pilars de quatre. I res més.

En qualsevol cas les diferències amb els Sant Jordis pretèrits inmediats són més que notories, dóna la sensació que tot i que ara és moment de feina gris i poc lluida també és moment d'acció.Hem estat coherents a l'hora de solventar determinades mancances, ara caldrà ser també imaginatius.Hi ha molta feina a fer.La bona noticia és que disposem de temps, no ens encantem.

Per cert...Amunt Xiquets!!!, sempre.

SantJordi (I)

2009-04-23T13:02:00.011+02:00

vint-i-tres d'abril, diada de sant Jordi, per mi un dels millors dies de l'any.

I avui fa un Sant Jordi de manual, un sol solet que enamora, calor (que amb l'hivern que hem passat s'agraeix i tot) molta gent al carrer, roses i llibres pertot arreu i senyeres a dojo.

I jo he fet el que acostumo des que se llegir...anar a tafanejar per la Rambla a buscar més llibres (ho confeso per mi sant Jordi comença el dilluns de la setmana del vint-i-tres...) i he acabat fins el coco de la munió de gent que atapeix qualsevol racó de la coca central de la Rambla i he fet cues llargues i feixugues que avui semblen més llargues i feixugues que mai...i he vist xiquets amb roses gairebé emboscats a l'espera de l'afortunada...i mil i una entitats en multicolors paradetes i una Alicia gegant al capdamunt de la rambla i els vianants que any rere any es passegen amb els pins de CIU o eren del PSC?? (i què en deuen fer d'aquest projecte de pi mediterrani??).I globus de color blau de l'autoritat portuària i escoles amb nens i nenes uniformats i d'altres que no en portaven pas d'uniforme i avis i avies amb nets i netes i gossos amb morrió atabalats per la gentada, i terrasses plenes de gent, alguns (molts) amb diaris, llegint àvidament la ressenya bibliogràfica "especial sant Jordi" per allò d'inspirar-se o per estar a l'alçada de les espectatives ( pregunta: algú a aquestes alçades de la vida encara no té els dos volums d'en Larsson, el secret o el noi amb el pijama de ratlles???!!!!),i he sentit retransmissions radiofòniques en rabiòs directe i gràcies a Deu menys sardanes de l'habitual com a música d'ambient (que ningú se m'ofengui ara...)i he felicitat els MEUS Jordis... i quan m'he acabat el tallat amb el que he recuperat forces en un bar del centre a tocar de casa he pensat que tot i que els plans d'ahir eren diferents,el matí ha estat bé, molt bé.Perquè de fet no ho puc ni ho vull evitar, m'agrada sant Jordi!

Bona diada a tots!!

i aquí va la meva llista sant Jordi 2009...

"El candidat" Iu Forn

"la dicatdura de la incompetència" Xavier Roig

"les Matemàtiques explicades a les meves filles" Denis Guedj

"Una cosa per explicar-vos" Hanif Kureishi

"amb ulls americans" Carme Riera

"El fred modifica la trajectòria dels peixos" Pierre Szalowski

"Cátaros,La libertad aniquilada" Luis Melero

"cineclub" David Guilmour

i si, m'han regalat un fotimé de punts de llibre, però, què voleu jo soleta he contribuit a pal.liar la crisi al sector editorial...(més o menys)

I si, en falta un, el que li he regalat a ELL...tireu de suspicàcia...

i si, aquesta tarde la part II, el moment àlgid de la jornada, els castells matalassers (siguin de l'alçada que siguin...AMUNT XIQUETS!!).

Primera prova.

2009-04-19T19:48:00.010+02:00

I ja en van sis d'anys iniciant oficialment la temporada a la plaça el rei (on si no?).Recordo la primera diada d'inici de temporada, aquella que va fer-se en solitari i sense paella posterior amb tres rondes de castells de sis...aquell 2004 hi havia moltes novetats als pisos alts i la tècnica no volia fer debutar els menuts al liceu (entenguis La Rambla)per sant jordi.Massa responsabilitat.

Va ser aquella una diada un tant atípica, lligada relativament ràpid i amb un nom ben pragmàtic que deixava de banda la lírica.En un format gens habitual per aquestes terres nostres on per història tenim tendència a ajustar-nos al santoral.

I tot i que en realitat rés a nivell tècnic aquell dia va tenir trascendència la diada va funcionar bé, tant que sis anys després és ja un clàssic que ha crescut i ha generat tendència...qui ho havia de dir!

Avui a plaça les mateixes intencions que cada any, rodar menuts i arrivar a Sant Jordi amb alguna diada al sac.I de com ha anat els tècnics n'hauran de treure conclusions (perquè diades com la d'avui no deixen de ser un banc de proves).Per tant atenció al tres que s'ha perdut incomprensiblement després de carregat (de fet fins l'aleta era un castell sense història), de la resta de l'actuació quatre de set (perfecte) i quatre de sis net amb l'agulla (amb canvis al pom de dalt de darreríssima hora) res a dir.En resum diada primaveral, amb castells molt bàsics i amb molts crios nous,penseu que si volem tenir-los a punt en el tram clau de la temporada caldrà molt sacrifici i molta feina gris com a mínim d'aquí fins a sant Joan.

En quasevol cas quin goig tornar a veure camises ratllades a la nostra plaça del rei... ara si, per nosaltres la temporada oficialment ja ha començat.

El Batlle de los vampiros.

2009-03-27T00:04:00.019+01:00

El ball que hi ha hagut aquests dies al nostre consistori ha estat de carteres, la de cultura concretament ha sortit volant per la finestra del darrere...calen canvis per millorar eficiència diuen...

Ara el senyor batlle demana comprensió a les entitats davant la retallada de pressupostos que està vivint cultura(si senyors,hi ha un cartipàs de cultura on suposadament hi ha vida!!!) venen temps de vaques magres i aixó vol dir que els recursos es destinaran a mesures socials, és el moment de solidaritzar-nos amb qui pitjor ho passa, fins aquí força lògic...però..

I doncs? en quin marc encabim les ja famoses goteres de 100.000 euros? quines entitats són les que han de tenir paciècia? i fins quan?.
Cultura i Tarragona són compatibles? quines actuacions socials es prendan ara que venen mal dades? i quins requisits caldran per aspirar a alguna ajuda municipal; dir-se tecla? tenir taronges amargues a la panera de la cuina?, ser soci del nàstic?? (...)

Tot plegat molt tenebrós, per molta transparència que ens vulguin vendre.En qualsevol cas val la pena llegir la entrevista amb en Ballesteros de prota i que a dia vint-i-sis de març han publicat al diari de tarragona, recomanació:
intenteu fer-vos amb un exemplar imprés, la versió digital talla la entrevista en el millor moment...una llàstima.
El que està clar és que davant d'aquest panorama la ballarem els de sempre...què hi farem!!

pd vagi per endevant el meu reconeixement cap a en Roman Polansky i la genialíssima "el baile de los vampiros", també cap a la família munster en pes, si alguns perden l'oremus a d'altres només ens queda el sentit de l'humor...

Éire!!!!

2009-03-23T09:51:00.015+01:00

Per formar part indestriable de l'any maragda, només penso què hauria passat si haguessiu assolit la gesta el 2001...al Duke i al the horse and the haunt...mil i una cider: mil i un SLÁINTE!!!!

go Ireland, gooo Ireland, gooooooooo Irelaaaaaaaaaand!!!!!!!!!!!!!!!

Camí dels xiquets 2.0

2009-03-19T01:13:00.022+01:00

Ara va de bó, ja comencem a escalfar motors de veres, l'abril ja es flaira.Els castells a plaça són a tocar, mentres posada a punt i inici tant mandròs com engrescador.No parlaré de com estan anant les coses per santa Anna, perquè no cal!! ;)... ja sabem què es cou al forn més autèntic de tarragona, parlaré d'alguna cosa més potent, més difícil de concretar més imprescindible i encara a mitges.El canvi.

El Nostre Canvi, així posant majúscules a tot arreu.Qui hagi seguit la evolució de la colla com a mínim en els darrers quinze anys sabrà de què parlo.Qui no que prengui nota, val la pena.

Quan en el concurs de tarragona de l'any noranta-quatre la colla descarregava el tres de vuit es trencava un malefici i s'obria una nova via de fer i entendre els castells dins la pròpia entitat.Que ningú tregui conclusions precipitades als xiquets abans de castells (grans) en sabíem fer, de fet la colla havia donat mostres de grandesa feia temps, força temps.Hi havia però disjuntives d'un altre ordre que calia resoldre amb urgència, aquell final de temporada del noranta-quatre en aquest sentit va ser Clau.

poc a poc, però sense fer massa soroll la colla va començar a redefinir-se, reubicar-se i el més important reivindicar-se*. I va ser alsehores quan s'inicià un canvi irrevocable, imparable que quinze anys més tard demana a crits la darrera volta, la definitiva.Sé que és imprudent demanar revolucions perquè en el nostre cas es perdria massa i massa valuòs.Però també sé que la colla ha de tenir clar que la nostra posició per peculiar demanarà sempre un esforç extraordiari.En qualsevol altre cas en qualsevol altre part de món molt probablement ser un aguerrit grup de valents supervivents de ni-se-sap quantes batalles, seria entre un honor i un grau, aquí a casa nostra no.Ho hem de fer millor, sempre millor i sense defallir mai.No serà fàcil, aixó cal que ens quedi clar, però en cada nou assoliment cal que tinguem present l'excels de la gesta,fins a la data ningú ens ha regalat res i tot fa preveure que seguirem així.

Per tant i enllaçant en certa manera amb la entrada anterior els vents de canvi que bufaven en les darreres temporades ara han de prendre més força.Encara que qui pugui dominar-los no es cansi de repetir que de la essència no en tocarem res.Ho farem si, quan convingui sense traumes ni estridències, ho farem perquè cal i perquè volem.I com en aquells darrers compassos de la temporada noranta-cinc amb la responsabilitat i l'orgull de saber que és un moment únic.Del ignominiós "matalassers-colla-de-set" al xqts 2.1 , d'una suposada entitat marginal a un colla de culte, ara cal més i millor.Divendres reprendrem l'esboç...Tothom hi és convidat.

*la politització del fet casteller a tarragona ha arrivat a límits paroxístics que s'ha traduït en situacions putrefactes i mals endèmics que la majoria suportem amb estoicisme, potser que ens plantegem fins quan,Oi?.

Comencem el periode Manelí.

2009-03-04T15:21:00.025+01:00

Va ser a les acaballes de la temporada del noranta-cinc, passat santa Tecla que vaig pujar al local i vaig fer-me de la colla.

En aquell primer assaig (un divendres) vaig tastar la pinya des de dins per primer cop i vaig viure en primera persona un món que m 'havia fascinat des de petita però, que fins aleshores seguia des de fora.

Proves de folres de dos i de tres, assajos d'estructures i d'un fabulós pilar que tot just haviem estrenat set dies enrere i que havia deixat tothom amb la boca oberta (cal dir, que per aquelles dates, només Vilafranca senyorejava els espadats i tot just començava a fer-ho).

Al pati molt ambient, moltes ganes de fer castells i molta consciència d'estar vivint un moment històric...i a tot arreu un punt d'eufòria imsprescindible per encarar aquell final de campanya amb ganes de festa grossa i que es traduïa en pura efervescència al casalot que la matalasserada tenim per parròquia: cua per recollir la faixa (on vaig fer els meus primers amics ratllats), escuts esgotats(gairebé any i mitg per lluir-lo), carnets que trigàven setmanes perquè a secretaría no paràven i una camisa una talla més gran (de la meva talla no en quedàven i jo volia anar a Terrassa amb camisa!!!).

I en aquest bateig beatífic la respectabilíssima figura d'un cap de colla que només un grapat de mesos enrere lluitava contra els elements buscant la supervivència, els "matalassers-colla-de-set" s'havien fet grans i donaven guerra, Ell* n'era l'artífex...oooooooooooh!...aixó vaig pensar en veure'l (més o menys).

I ves per on acabat aquell primer assaig carregat de sensacions i adrenalina, en Manel s'encimbella a la "tarima dels dirigents" i amb la tranquil.litat que el caracteritza s'adreça al personal per fer-nos saber que per motius laborals deixa el càrrec per bé que seguirà dirigint la colla fins la diada de terrassa (al novembre), la darrera del calendari...

Cooooooooooom???, com, com, com, coooooooooooom?!!!i ara què? el caos??!! aixó vaig pensar en sentir-lo (més o menys).

Aquesta era la impressió que m'havia fet Manel, aquest era el sentiment de bona part del personal...i de rerefons la veu d'un matalasser prou jovenet** però amb la camisa molt bregada,que demanava tranquil.litat " si ell marxa, en vindrà un altre aixi de simple"...i així va ser.

Ara, catorze anys més tard Manel repren lideratge des d'un altre àmbit ( detall que no em sembla atzarós), acompanyat de gent molt vàlida (com ha fet sempre, aquí cal busca bona part dels seus éxits) amb el leit motif de "convertir l'entitat en un referent de la feina ben feta"i jo n'estic absolutament convençuda que reeixirà en aquesta aventura.

En qualsevol cas els millors desitjos a la nova diectiva, i a disposició pel que calgui, fet i fet i com a currílum vitae per a incréduls o reticents cal recordar que amb Ell vam passar de lluitar per mantenir el nivell de vuit a dominar-lo abastament, a fer pilars de somni (els primers de set de la història en versió tarragonina) i a creure'ns prou bons per tastar els castells de nou,resumint, no seriem on som ara sense el seu llegat.

N'esperem molt de tu Dino...perquè podem!!

* evidentment en el canvi qe va experimentar la colla les darreries del noranta-quatre hi van influïr altres aspectes, però en qualsevol cas la participacó de Manel Nadal va ser decisiva en el feliç desenllaç.

**Aquell matalasser jovenet de camisa bregada és (heu suposat bé ) en Jordi, el Meu matalasser_una mica menys jovenet_ de camisa bregada ;).

la bicicleta persa

2009-02-24T23:18:00.025+01:00

El de dalt no és el títol de cap novel.la que m'hagi llegit recentment, però podria acabar sent-ho.

Es tracta de l'aventura que l'Oriol (el penúltim en edat del clan Josa júnior) i el seu amic Matt estan protagonitzant i que consisteix en anar de Kerman (Iran) fins a Barcelona en bicicleta.

Una aventura de regust clàssic que els tindrà ben entretinguts fins al més de juny. I jo (la segona en edat del clan Josa júnior) acabo d'assabentar-me'n fa dos dies via facebook...que ja és gros, no entenc com la meva mare que em té al dia de tots els moviments familiars (fin i tot d'autèntiques foteses) ha pogut passar per alt aquesta escapadeta de l' enfant terrible de la família...

M'immagino la cara del personal el dia que va fer-se oficial la noticia (sant Esteve'08), calculo que va haver xoc però no massa gran...és a dir, si algun Josa havia de fer una "originalitat" com aquesta no podia ser cap altre que l'Uri.

L'Oriol, geni i figura ell, triatleta i aventuraman de la casa, el que no té por mai (o casi) el que va descobrir els viatges motxileros per països on el seny t'aconsella viatgar amb catai o nobel tours encara que hagis de demanar un crèdit...el que quan encara podia comptar els anys amb els dits de les mans protagonitzava diumenge si diumenge no trucades al vespre que donaven fe que tornaven a estar a urgències...

Doncs saps que et dic xiquet, que em fas molta enveja, que malgrat totes les incomoditats viure una experiència com aquesta és un privilegi i que molt em temo que ben aviadet ja no hi haurà qui t'aturi... a cap nivell.

Disfruta i recorda: cuida't, per la nit tapa't i sobretot seny!!.

I ara que he fet apologia de la causa us notifico que la bicicleta persa és el nom del bloc que l'Oriol està fent servir com a quadern de bitàcola, si voleu saber com els va ho teniu fàcil perquè el tinc linkat (faltaria més) jo definitivament els penso seguir la pista!

Bon viatge nois!!

pd oriol, en aquest interncavi cultural intensiu que t'estàs marcant podries fer-t'ho venir bé per parlar-los dels castells, aixó si assegura't que els quedi clar que la millor colla del món mundial són els xiquets de Tarragona ;P.

pd2 mamà tu i jo tindrem en breu una converseta...

si vols t'ho dibuixo

2009-02-22T19:26:00.035+01:00

"morir, marcharse y regresar es el juego de las golondrinas"

passejant per la secció de còmic de la FNAC ahir al migdia vaig fer una troballa. No és que sigui una incondicional del gènere ni res per l'estil, però reconec que el món dibu m'ha fascinat de sempre.

I he de dir que el que va fer que em fixés en "el juego de las golondrinas" va ser un error de percepció: col.locada al costat de dues novel.les de Marjane Satrapi i amb un estil pràcticament idèntic vaig creure que era una nova obra seva i vaig abraonar-m'hi.

Tant m'havia agradat persèpolis! i ara semblava que la seva autora hi tornava ...SI!. Doncs no, res d'aixó, el juego de las golondrinas és obra de Zeina Abirached una joveníssima dibuxant beirutí que com molts libanesos va haver de marxar del seu País durant la guerra civil(1975-1990),ara a cavall entre Beirut i París i després d'haver passat per l'Academia Libanesa de Belles Arts (ALBA) i l'Ecole nationale des Arts décoratifs de París acaba de presentar la seva segona obra. I jo ahir me la vaig comprar i avui ja l'he rellegida...deunidó!!.

I si, m'ha agradat, i m'ha sorprés i encara més us la recomano!! si sou fans de Satrapi o com a mínim vau gaudir amb persèpolis (novel.la o peli) no patiu perquè les similituds són purament formals, Abirached té molt a dir i parla llenguatge propi.

L'obra ha estat editada per sin sentido ,dintre de la col.leció sin_ nosotras i per ara (epero que aixó canviï) només s'ha publicat en castellà.

Tant si us va agradar Persèpolis (Quèèèè? no sabeu de què parlo???) com si no heu passat mai dels mortadelos el juego de las golondrinas no us deixarà indiferents...i d'això es tracta no?.Així que ja sabeu, si en teniu oportunitat aprofiteu-la!.

No M'agrada El Febrer...

2009-02-17T20:34:00.011+01:00

No m'agrada el febrer, no m'ha agradat mai.És el mes més trist i ensopit del calendari ,submergit en l'época més soporífera de l'any.

És hivern en tota regla i a mi l'hivern no magrada gens.Ni mica...

I com que ni els òscars, ni el carnaval, ni la neu (entenguis com a potencial esbarjo) em diuen res, conclourem que no podem salvar un desgavell d'aquesta magnitud de cap manera, l'única nota positiva...és que és curt! i aixó si és d'agraïr.

I a què ve tot plegat? provo de justificar-me o més ben dit de justificar l'absència de moviments abslouta que des de finals de gener hi ha pel Santa Anna (virtual).

Estic com el febrer, gris i avorrida en espera d'èpoques millors, però com a mesura de disciplina personal i per no deixar espais en blanc que podrien derivar perillosament cap a la droperia absoluta tiro amb el vostre permís de pla B que com tothom sap es caracteritza per ser improvisat i normalment tirant a mediocre.Em salva la voluntat, o així ho vull creure.

Què faré doncs?, senzill, seguiré la línea dels darrers post i penjaré un vídeo o "El video", com vulgueu perquè no tinc cap mena de reticència a reconéixer que és com algú va dir per aquí un dels millors sketchs de la història, estalviaré dir la font de la troballa, altrament aquesta en espais públics rarament passa d'una trista inicial, trista i gris com el febrer...

va per tú doncS...

pd espero amb candeletes les "presidencials"...

Maria Lisboa.

2009-01-26T18:40:00.018+01:00

Fa unes hores he arribat de Lisboa.

No hi ha ciutat al món que em reconforti tant com aquesta, ni cap d'altre que al marxar em faci pensar arreveure...perquè sé que tornaré,aviat.

I aquesta peregrinació Lisboeta que amenaça (si tot va bé) a convertir-se en anual, només fa que una vegada i una altra renovi vot de fidelitat cap a una ciutat de la que n'estic absoluta i perdudament enamorada.

Chiado, Baixa, Alfama,Castelo, Mouraria...tenen llum mediterrania i caracter atlàntic mentre s'enmirallen al Tejo a ritme de fado.

Lisboa és més que tòpics, té personalitat i encant i des de qualsevol dels seus set turons un no pot més que rendir-li pleitesia.

Obrigado! per haver-te retrobat de nou tan bella...Lisboa.

...Saudade...

101,com els dàlmates!

2009-01-18T23:22:00.003+01:00

ja sóc dintre...

i el de dalt és el número del meu dorsal ...

m'agrada!

ara, a veure de què va aixó del geo challenge i del traveller casteller.

espartans de riure

2009-01-15T23:37:00.010+01:00

Estic convençuda que el tràiler és millor que la pel.lícula, com tots els films d'aquestes característiques, però, reconec que m'he fet un fart de riure visionant aquesta tropa d'espartanos i em trec el barret davant l'enginy dels creadors del film, parodiar una peli que és en si una paròdia de si mateixa no era tasca fàcil!
En qualsevol cas desconec si aquesta peli s'ha projectat a casa nostra, però el fet és que he rigut tant veient el tràiler que no he pogut evitar la temptació de deixar-lo aquí per a que riguem tots plegats...por espaaaaartaaaaaa...

Always Look On The Bright Side Of Life

2009-01-07T10:19:00.014+01:00

S'ha acabat el nadal
i aixó vol dir que la majoria torna a la vida quotidiana
és a dir a treballar
sabent, que falta molt pel bon temps
i per les vacances...
què dur!
Ho passarem com poguem oi?

en qualsevol cas cada petita ajuda serà benvinguda, per tant intentem ser positius...

Ja s'ha acabat el nadal!
per fi tornem a la vida quotidiana
a treballar
sabent, que cada cop queda menys pel bon temps...
i per les vacances!!!
fantàstic!
mentres, ho passarem el millor que poguem oi?

I a què ve tot això? Doncs que els reis m'han portat un llibre dels Pythons!!!! d'aquells grossos i plens d'il.lustracions, quin millor antídot per la grisor de l'hivern? i com no somriure o obertament riure quan es tracta dels Monty Python...impossible
Per celebrar-ho us deixo un dels moments estrella de la seva pel.lícula estrella...

Espero que us agradi, o com a mínim que us faci somriure...

Recapitulem...

2008-12-31T15:49:00.054+01:00

Adéu al 2008...

l'any que vaig passejar per Lisboa, festejar el Seu aniversari al west end Londinenc i el Meu a París, l'any que vaig anar de pintxos per Donostia, que vam descobrir la ruta del ferro al pirineu andorrà, l'any de l'aventura canadenca, l'any del tres de nou descarregat per sant magí!.

L'any que hem quedat novens al concurs en una actuació de supervivència, l'any que hem carregat el tres de nou per santa Tecla (li foti a qui li foti) i a canvi ens han dit de tot...l'any que hem patit i plorat d'impotència, de ràbia, d'orgull contingut...

L'any de la ratllosfera(ho he dit bé?), l'any del em ratllo perquè la nit es meva i em dóna la gana!, l'any en que la direcció de la coordinadora en pes ha decidit fer un monumental ridícul.

L'any en que Valls ha estat Joves i Barcelona refotudament grisa, l'any que vilafranca ha estat indiscutiblement La Millor(així en majúscules,de nou...), l'any del poder de la gent de terra ferma (menció especial pels lleidatants, la millor colla de vuit amb diferència d'aquesta temporada que fins hi tot ha "gosat" passar-nos al concurs i al rànquing de l'avui: Bandarres!! ;D)

L'any on minyons han descarregat el pilar de vuit i han estat els primers a fer el tres de nou amb l'agulla de la història, com era d'esperar, com és d'agraïr, simplement s'ho mereixen.

Lany dels tresos de set al baix gaià, l'any de la pluja...

L'any que els del serrallo n'han fet vint!, l'any que no hem actuat a La Riera (i tan bé que ens senta aquest eixerit poble)

L'any que hem organitzat un campionat de bàsquet de collons i unes xerrades castelleres que han creat precedents, l'any que associativament hem tornat a marcar el ritme i on ha quedat clar que tan tocar els collons amb el pobre Esperidió i al final l' única opció possible és la NOSTRA plaça del rei (mandahuevoooooooos!).

L'any en que hem tornat a repartir camises noves a un rime frenètic, però dos han estat clau: Dani i Moi (plas plas plas i reverències).

L'any que el jovent de la colla s'ha buscat un cau alternatiu per ratllar-se a gust (espero que algú em digui on està i què s'hi fa...) l'any del Geo Challenge (personalment no tinc ni fava de què va, però tot hom en piula així que deu ser massa...no?)

l'any en que TAMPOC hem estat presents al parc de nadal (algun dia aixó haurà de canviar costi el que costi literalment)però hem sabut fintar prou bé amb els tallers de canalla nadalencs (un 10 Joan!) .

L'any en que als fòrums s'han vist TAUS per donar i vendre (i que per molts anys).

L'any que el petit Faraó ha esdevingut El gran Faraó, pel que ha fet i perquè ha aprés a passar-les putes (condició sine qua non MATALASSERA) i així ho ha demostrat: després de tot no li han agafat ganes de marxar per cames, l'any que ve continua!!!.Tot i així, recorda noiet: els imperis s'alçen damunt de moltes llàgrimes i molts patiments, fem però que l'any que ve aquests siguin d'algú altre ...

L'any dels jocs olímpics de pekin (perdò Beijing), de Vicky Cristina Barcelona (algú l'ha vist?) i del yes,we can (i tant!), l'any de la crisi i de la devaluació del dòlar i la lliura esterlina!!.

L'any de l'Stieg Larsson i de la Mercé Rodoreda...

L'any en que definitivament vam viure perillosament (o no)

I avui s'acaba. Li direm adéu doncs.

Però que ningú pateixi encara en queden un munt!!

tots amb els raïms preparats? tots amb les calces/calçotets vermells posats? tots amb la copeta de cava i el mòbil apropet? doncs som-hi que el 2009 ens espera!

XIQUETS I XIQUETES BON ANY 9!!

I aquestes imatges glorioses com a epíleg, gràcies a Javi (manyo) i família per cedir-nos-les, mai em cansaré de revisionar-les...VINGA QUINTS AMB CONFIANÇA EEEEHHHHH!!!!

fum fum fum...

2008-12-24T12:13:00.010+01:00

"manners before morals"

Oscar Wilde.

Ni m'agrada (ni crec en) el nadal, però, si en el grandíssim Oscar així que,xiquets i xiquetes, bones festes.

la tribu dels faixes blaves

2008-12-20T17:56:00.009+01:00

Al capdamunt de casa nostra hi habita una tribu molt especial , mítica de fet, diuen els més vells (que són els que més en saben) que fa un tou d'anys que senyoregen les alçades amb mestratge, desafiant una gravetat a la que sembla que li han perdut el respecte,diuen també que aquesta tribu manté la seva essència un temps determinat i que en aquest temps si s'ho plantegen són capaços de fer l'inimaginable.

Uns ultraherois i ultraheroïnes (car siguin xiquets o xiquetes els superpoders són idèntics) de dimensions més aviat menudes però de capacitats gegantines.

Alguns creuen que l'origen d'aquesta tribu cal buscar-la en els origens de les ciutats, quan grups de gats mesquers van intuïr una millor vida en aquestes colonies humanes.

Per poder viure entre humans sense aixecar massa recel van decidir semblar més dòcils,per això van encongir-se i van endolcir les seves faccions salvatges.

La jugada els sortí prou bé al començament i per un temps ni massa llarg ni massa curt se-l's veia passejar per les teulades.I tan bé vivien i tan els agradava la seva nova vida que molt aviat n'eren molts, de fet n'eren masses, i en aquest punt la gent ja no se-l's mirava amb bons ulls i més aviat els empaitaven.

I va ser alheshores i no abans ni després que van fer un darrer canvi, el més important, el definitiu, van optar per una imatge que els permetés despertar tendresa i poder així seguir fent de les seves (els molt murris!).

Van mimetitzar-se amb els cadells humans i en aquesta noble aparença van definitvament barrejar-se amb els homes i gairebé no se-l's distingia, i dic gairebé perque per més que semblin només xiquets o xiquetes,no ho són.

Reconeixel's és prou fàcil són molt àgils,han aprés a domesticar la por i com en temps felins grimpen a les alçades amb deliciosa gràcia, i els dies de festa grossa per anar més empolainats i fer-se més vistosos duen camisa ratllada (que d'entre totes les camises és la que més els agrada i la que millor els queda), pantalons blancs i una faixa blava i d'aquí els ve el nom.

Si els veieu no els perdeu la pista, tan grans són els seus prodigis que mai us perdonarieu no haver-los fet cas...i vet aquí un gos i vet aquí un gat que eixe petit conte ja s'ha acabat.

A la canalla dels Xiquets de tarragona, en passat,present i futur, perquè ells són la nostra força.

lostintrans...

2008-12-12T16:25:00.021+01:00

Avui he revisionat Lost in translation, ja ni sé la de vegades que l'he vist, el cert és que m'agarada molt aquesta peli, potser una de les que més (no la que més, no confondre) però, com que va ser causa d'un moviment de comentaris prou interessant en una entrada que per cert, rés tenia a veure amb el film (si, va ser culpa meva) he decidit fer-li'n una d'oficial, què caram, bé s'ho val!
Lost in translation és el segon llargmetratge de Sofia Coppola, fillíssima de Francis Ford Coppola (autor entre d'altres d'una de les trilogies més famoses, guardonades i conegudes de la història del cinema: els Padrinos.curiositat:en la primera part la nostra sofi apareix com el que era un bebé, en la tercera entrega ja crescudeta va donar vida a Mary Corleone).
Si a Las vírgenes suicidas, adaptació cinematogràfica de la novel.la homònima de Jeffrey Eugenides i que va significar el seu bateig com a directora de llargmetratges l'any 1999 (el mateix que nosaltres descarregàvem el primer tres de nou ;D) la nena mimada de hollywood va tenir molt bona crítica, en lost in translation (2003) va consagrar-se (tres nominacions als oscar de l'acadèmia; millor pel.lícula (musical/comèdia), millor director, millor guió original, adjudicant-se aquest darrer).
I què dir, doncs que la pel.lícula val molt la pena perquè tot i que de fet la temàtica aporta més aviat poc; actor de renom en crisi vital (Bill Murray) coneix joveneta desenganyada (Scarlett Johansson)en un Tokyo nocturn i trepidant on tot sembla tant possible com irreal, cal convindre que el resultat és molt atractiu ( a tenir molt en compte la banda sonora, Brutal!!!).
Sembla clar que la fillíssima (em permets la llicència oi Eloi?) promet.Caldrà veure però, fins on arriva perquè tot i que en el seu cas sembla encertat dir que segones parts si poden ser bones, haurem d'esperar per comprovar fins on la nostra Coppola-part-dos és capaç de portar-nos, de moment tres llargmetratges i un curt previ, al meu entendre poc bagatge (que no pobre) i amb bon rumb, hi estarem atents...

Marrameu!

2008-12-08T21:57:00.027+01:00

De vegades la distància entre la intel.ligència humana i la animal és molt petita; aleshores un experimenta el suprem plaer de tenir un gat, o potser el de pertanyer-li a un gat.(Katherine Manley)

Sóc una gatòfila confessa i militant, això és que m'agraden moltíssim els gats, especialment els meus, és clar.Són fascinants tant en la forma com en el comportament, a més jo tinc com ja us he dit la sort d'haver estat adoptada per dos siamesos, tot un honor del que intento estar a l'alçada, i creieu-me no és fàcil.

En una conversa on va sortir el manit i força absurd debat gats vs gossos, simplement em vaig limitar a apuntar un detall que per mi és clau a l'hora de saber amb quina bestiola no humana vols compartir espai vital, penseu que després d'una dura i farragosa jornada laboral quan arriveu a casa el vostre gos us donarà una explosiva benvinguda a una casa (la vostra) que Ell haurà vigilat amb zel, els meus gats em donen permís per entrar a una casa (la seva) on per motius logístics els interessa que Jo també hi visqui...en resum qüestió d'ego.I com que jo vaig (així en primeríssima persona del singular) decidir subjugar-me a ELLS (així en una terceríssima persona del plural coronada de llorers, Amén) avui ,la primera entrada del darrer més d'aquest any, va per ells (i amb literatura de la bona, no se m'enfadin!)

EL LOM

(Joan perucho)

Ve a ser com un gat de pél molt fi que es cria a les muntanyes de Prades i pels voltants de Siurana.Menja herba gatera, que és una herba dolça, molt digestiva, que té la virtut de provocar salts melodiosos, suavíssims.Així, si hom beu una infusió d'herba gatera, comença a saltar, a poc a poc, mentre una vaga melodia de violins i arpes sona ensems.

El lom només té les dues potes del davant, car les posteriors les perdé quan les coses acabaven d'ésser creades, no se sap ben bé per què.En canvi, li eixí llavors una llarga cua, molt molsuda, que l'ajuda a saltar.Al lom li agrada tant la música que, quan salta, es para a mig aire moltes vegades, per tal d'escoltar-la, i s'adorm així fent cara de felicitat.

Darerrament, el Lom s'ha fet amic dels nens i nenes (que fins ara contemplava d'amagat darrere les farigoles) i hom diu que juga amb ells a saltar i parar.

També he sentit dir que a les masies del montsant, prop de Scala Dei,se n'han vist alguns, somicant satisfets, a les teulades o vora els galliners.Són molt fàcils de trobar a conseqüència de la música que els acompanya sempre quan es desplacen.

dedicat a Bram i Dimoni (el primer la quintaessència de gat falder, el segon la quintaessència de si mateix) que han tingut a bé tenir-me per mestressa...

El Carrer de Santa Anna

2008-11-28T17:28:00.104+01:00

"los noms seculars dels carrers són la història de la ciutat"

F.Carrreras Candi (1862-1937)

M'agrada molt el carrer on hi tenim la casa la matalasserada,com m'agrada molt la part alta, la ciutat vella. Muralles endins un es sent a anys llum del brogit de la tarragona moderna (brogit que s'instal.la sense complexos per les festes, les de santa Tecla sobretot, a mode de revenja). Aquest carrer, com la resta del casc antic ha patit una importantíssima tranformació en els darrers vint anys, però en el fons (i segons on, també en la forma) segueix mantenint una essència genuïna, talment com si el no fa tant barri xino es negués a deixar-se adreçar del tot, mantenint aquell posat entre xulesc i canalla que intra muralles no s'ha acabat de perdre mai (gràcies a Déu, i per molts anys).

El carrer de Santa Anna, limita amb les places del fòrum pel nord i del rei pel sud i està, tenint la catedral com a referència i el carrer major com a línia divisòria al costat esquerre, aquell en que durant la edat mitjana van establir-se els gremis (per aixó trobem noms de carrers com ferrers, de les cuirateries,dels calderers....) en contraposició als nobles que tenien el seus palaus al costat dret (un vestigi en seria el carrer dels cavallers p.e.),hi ha historiadors que apunten que el carrer de santa Anna estava de ple a la jueria i que de fet en ell s'hi trobaven la sinagoga i l'escola talmúdica(concretament on s'alçà temps enrere un convent d'agustinians primer i trinitaris després, és a dir on hi ha la esglèsia de la trinitat i el local dels xiquets...) a més d'un forn,"el forn dels jueus" que va adquirir notable fama, aquesta teoria la podem tenir per probable si contemplem que un dels centres neuràlgics reconeguts de la jueria tarragonina era l'actual plaça dels àngels (la que hi ha just darrere del nostre local) que prengué aquest nom un cop els jueus foren expulsats de la ciutat en un intent de "cristianitzar-la"( encara que durant un temps i a nivell popular se la seguí coneixent com a plaça de la juderia).

El nomenclàtor del nostre carrer ha canviat molt amb el passar del temps, repassar-lo resulta pedagògic ja que ens il.lustra sobre retalls d'història llunyana i propera alhora, així per exemple i fent un repàs cronòlogic (partirem del SXII) se l'ha conegut com carrer de tots sants, suposant que hi hagué antigament una capella dedicada al patronatge de tots els sants, molt popular a la Edat Mitjana, Carrer dels assaonadors (S.XIII-XIV) ja que va ser en aquest carrer on hi va florir el gremi d'assaonadors, que eren els que adovaven les pells i que tenien amb els peraires la confraria de Santa Tecla,carrer de devant del castell del Rei o prop del castell del Rei (SXIV) , que sabem que era un carrer amb catorze families o fochs.

carrer d'en Manresa (S.XV) en reconeixement al prohom i veí del carrer, Bernat Manresa,representant del rei i del consell municipal, nomenat pel consulat tarragoní ciutadà d'honor en reconeixement a la seva brillant gestió en la defensa de la comunitat jueva, després dels saquejos i incendis de la aljama de Tarragona el 1391.

carrer de Mossen Poblet -1521?(també membre de la prohomenia de tarragona i veí d'aquest carrer), cónsul que va usar el seu càrrec i possició social per assolir la aprovació del capítol catedral que va canviar el curs de les processons generals, fent que aquestes passessin per davant de casa seva, carrer de mossen Aymerich o del doctor Bertran -1541, el primer, veguer de l'arquebisbe durant la prelatura de Dom Pedro de Urrea( Els Aymerich tenien en aquest carrer la casa senyorial).El segón veí i metge que adquirí una certa fama i que li cedirà el nom al carrer pels volts de 1547.I finalment s'anomenarà de Santa Anna gràcies al convent que van alçar els agustinians que tindrà a la santa com a títular de la seva esglèsia i que cedirà el seu nom al carrer fins als nostres dies ( del convent trinitari posterior, el claustre i bona part de les dependències conventuals són el nostre local actualment) ,cal dir però, que del 1932 al 1940 la corporació municipal va acordar suprimir el nom secular de santa Anna pel de Martí d'Ardenya (nom amb que es conegut l'altafullenc Antoni de Martí Franqués físic, químic i botànic) ja que aquest va tenir en el num 8 del nostre carrer la seva casa pairal i en ella l'estudi on descobrí la composició química exacta de l'aire atmosfèric(edifici on actualment hi trobem el museu d'art modern).

El carrer de santa Anna és bonic, peatonal i tranquil (sempre que els nostres entremaliats faixes blaves no en fan de les seves) i carregadet d'història, potser llarga, poster espessa, en qualsevol cas fascinant, com m'agrada el carrer santa Anna!.

La mala dona

2008-11-26T12:12:00.025+01:00

Avui va de llibres, d'un concretament, obra del mosso d'esquadra Marc Pastor, potser l'heu llegit (si no ho heu fet us el recomano) o potser n'heu sentit a parlar (a tv3 van fer-ne un petit reportatge fa un temps) el llibre en qüestió es titula "la mala dona" i es basa en la vida i horrors d'Enriqueta Martí "la vampira del carrer ponent",el malnom ja és prou indicatiu del tarannà de la nostra antiheroïna però, possiblement no li acava de fer del tot justícia a l'assassina en sèrie més nostrada.

Aquests és un d'aquells relats que evidencien amb contundència que la realitat supera la ficció, Enriqueta va ser una dona que a principis del S.XX va atemorir els barcelonins, segrestant criatures per prostituir-les entre potentats o per fer-les servir de materia prima (principalment el greix, la sang i el moll de l'os) en ungüents i pomades que es suposava guarien malalties com la sífilis o la tuberculosi, les víctimes de la seva demència van ser principalemnt fills i filles de prostitutes fet que ( si ho combinem amb el detall que els "clients" d'Enriqueta eren gent acomodada i influent) va suposar una deliberada negligència policial a l'hora de posar fi als seus crims, va ser la pressió popular, la que finalment forçà una policia que es mantenia tossuda a negar la evidència, a prendre mesures i detenir el monstre , no se sap amb exactitud quina és la xifra exacta de vítimes, en qualsevol cas es sospita tristament elevada.El final de la nostra vampira és tràgic i aixó n'augmenta definitivament el mite, perquè tot i que va ser arrestada i engarjolada, al cap d'un any de restar en presidi un grup de recluses la van linxar fins a la mort tot i que li havien assignat tres de les preses més carismàtiques per vetllar per la seva seguretat (Enriqueta havia intentat suïcidar-se en dues ocasions), amb la seva mort es fonia la possibilitat de judici i amb ella de saber fins on arrivaven realment els seus tentacles.

Sobta un cop coneixes aquesta donota que a nivell popular s'en sàpigui gaire bé rés, màxim quan el seu marc cronològic no és gaire llunyà i la magnitud de la seva maldat és digna d'un lloc de privilegi a la galeria de personatges horrorosos del segle XX, que una història ambientada en els misteriosos carrers del raval barceloní no hagi deixat pràcticament petjada és sorprenent perquè qui no ha sentit curiositat per Jack l'esbudellador o El fill de sam per exemple? si fins i tot en la història negra tendim a enmirallar-nos en altres, convindrem que la nostra autoestima és preocupant...

La novel.la va ser guardonada amb el I premi Crims de Tinta ( de novel.la negra, d'intriga i policíaca) i ha estat editada per La magrana, es amena i de fàcil lectura i atenció amb el narrador perquè és un personatge de luxe...així que ja ho sabeu, si us va la negra ja teniu excusa per conéixer "la mala dona".

qüestió de coordinació

2008-11-18T12:57:00.032+01:00

Estan térboles les aigues de la CCCC aquest dies, i és que des de la coordinadora (aquella entitat que ens aglutina ,però, de la que ningú en sap gaire res) arriven vents de revolta, diuen que els castellers de vilafranca no han fet honor al pacte que s'havia subscrit pels dotze membres que conformen la junta quan la candidatura de la que formen part va resultar escollida, que aquest incompliment s'ha produït en dues ocasions i sempre en la mateixa direcció:la unilateralitat, dit d'altre manera en el marc del estudis per la seguretat (concretament de la canalla) els vilafranquins han anat per lliure, el detonant del conflicte han estat els protectors bucals per als membres del pom de dalt que els verds han usat la present campanya i la publicació d'unes fotografies dels casc per dosos. Per resposta la coordinadora ha convocat eleccions anticipades que es durien a terme a mitjan decembre i que comptarà en principi i si no hi ha canvis, amb una sola candidatura on (com era d'immaginar) els verds no hi seran presents.Des de Vilafranca rebaten que en realitat tot plegat és una maniobra del president de la coordinadora i membre de minyons de terrassa Albert Carrillo, per mantenir al marge la colla penedesenca, que les diferències entre Carrillo i els verds s'inicien quan aquest és nomenat president de torn i que la voluntat dels castellers de Vilafranca ha estat sempre la de col.laborar i sobretot vetllar per la seguretat dels seus castellers i per extensió dels castellers en general, lamenten la no entesa alhora que s'exclamen de la imatge d'insolidaritat que s'està projectant de la colla puntera de catalunya, imatge que consideren tant esbiaixada com injusta.

Aquesta vindria a ser la seqüència dels fets que ens ha tingut prou entretinguts aquesta primera quinzena de novembre, en tot aquest sidral, però, roman subjacent una qüestió espinosa, quina és la autonomia real de la CCCC? sabem que és un ens federatiu a propòsit del fet casteller que neix l'any 1989 amb l'objectiu d'obtenir una serie d'avantatges a nivell de seguretat (sobretot) pel gruix de les colles castelleres, és en aquest punt primigeni, el de la seguretat, on la coordinadora ha fet un esforç veritablement important i on s'han obtingut els èxits més notables,però més enllà de l'assegurança i el comité científic per la seguretat, la coordinadora cap a on va? qué és el que coordina? com s'organitza?.Quan aquest tema ha sortit temps ha en algun ciberdebat la igorància ha estat la norma, pocs en saben i el que saben no trascendeix, n'hi ha que diuen que patim d'autarquia, que en realitat la coordinadora està lligada de mans perque les colles així ho desitgen, que aquesta autarquia és hereva directa d'un tarannà bicentenari fortament arrelat on les colles fan i desfan segons creuen convenient, però el cert és que pel casteller de base la coordinadora és poc més que un nom amb més aviat poca funcionalitat, i si tenim present que aquesta és la única entitat que ens representa a tots, el panorama que tenim al davant és desolador, perque fins i tot en un tema que ens afecta de ple com és la seguretat i on més hem excel.lit acavem d'evidenciar que tampoc hem assolit tots plegats una maduresa mínimament exigible,ni que dir cal que estan de més els personalismes i el comportament de primma donna, que estan de més les acusacions creuades entre entitats rivals, quan es tracta dels castells (així en plural), es tracta de tots i hem d'anar a una però, mentre hi hagi noms i camises de colles per endavant aixó no serà possible, no té setit que la millor colla agafi la directa i pretengui personalitzar la feina de tots, es irresponsable alhora que perillòs, però la coordinadora ha d'obrir-se i ha de ser funcionant ens agradi o no, no pot ser que en molts dels àmbits de la pràctica castellera la coordiandora no tingui ni veu ni vot ni pràcticament presència com tampoc pot ser que una entitat normalitzada visqui només d' una candidatura cuita i recuita amb anterioritat on mes o menys colles amb pes específic tinguin butaca per assegurar-se certa rellevància, una coordinadora de veritat ha d'estar per sobre d'aixó , per aixó potser si que cal refer-la de dalt a baix, com apunten certes veus, la pregunta és si mai sabrem donar aquest pas i cas que ho fem si sabrem estar a l'alçada o ens passarà com amb el museu casteller que fa correr rius de tinta cíclicament, però mai arriva a bon port.

que tot està per fer i tot és possible...

2008-11-13T20:13:00.037+01:00

Aquest any la nostra revista "xiquets" en fa vint, estem doncs d'aniversari, poden semblar pocs si tenim present la dilatada història de la nostra entitat, una de les que té més solera del panorama casteller, però, vint són els que són i els celebrarem com cal, només faltaria.

Repassar aquestes revistes, aquests anuaris és sempre alliçonador, divertit, entranyable, resumint positiu, perque ens explica quim som , d'on venim i com entomem la vida (a més de fer un repàs exhaustiu dels castells que alcem, és clar), cada any, una història nova, un nou capítol d'una llarga entrega sempre interessant, i jo puc presumir de tenir-les gairebé totes (només m'en falten dues, les dues primeres que no he pogut aconseguir per més que ho he intentat).Confesso que repassar-les m'agrada molt, i ara amb l'anhel de veure la d'aquest dos mil vuit, amb tota la barreja de sensacions que aquesta temporada ens ha deixat, em ve al cap la revista del dos mil dos, i que ningú busqui paral.lelismes d'aquella aspra campanya amb l'actual, els trets no van ni de bon tros per aquí.Si teniu l'oportunitat de repassar-la o si en recordeu encara que sigui vagament l'estructura, sabreu que va significar un trencament important amb les revistes precedents, l'autor, en Jordi Sagués (rierenc il.lustre del que ja he parlat en una altra entrada) va saber donar un cos impressionant a una història més aviat galdosa, assumir el projecte d'aquell any era de fet un senyor repte i en Jordi s'en va sortir de manera brillant gràcies per una banda a l'onclo Bertran i per l'altra a Martí i Pol. I arrivats a aquest punt enllaço, perque probablement era aquell proemi fet de pedaços de l'obra de Martí i Pol i que esdevenia alhora un magnífic resum de la temporada, un inici d'historia de primer nivell, cal rellegir Martí i pol amb freqüència per adonar-se de la magnificència de la seva poesia, peró sobre tot perquè aquesta esdevé sense voler o amb amb voluntat, qui sap, una autèntica lliçó de vida. Reprenc doncs"L'àmbit de tots els àmbits"de Miquel Martí i Pol com va fer en Sagués aquelles darreries de dos mil dos i de pas, deixo en aquest espai meu un dels poemes que més m'agrada.Crec que s'adiu o com a mínim convida a una reflexió serena del que ha estat aquest any per a nosaltres.

ARA MATEIX.

Ara mateix enfilo aquesta agulla

amb el fil d'un propòsit que no dic

i em poso a apedaçar.Cap dels prodigis

que anunciaven taumaturgs insignes

no s'ha acomlert i els anys passen de pressa.

De res a poc, i sempre amb vent de cara,

quin llarg camí d'angoixa i de silencis.

I som on som;més val saber-ho i dir-ho

i assentar els peus en terra i proclamar-nos

hereus d'un temps de dubtes i renúncies

en que els sorolls ofeguen les paraules

i amb molts miralls mig estrafem la vida.

De res no ens val l'enyor o la complanta,

ni el toc de displicent malenconia

que ens posem per jersei o per corbata

quan sortim al carrer.Tenim a penes

el que tenim i prou:l'espai d'història

concreta que ens pertoca, i un minúscul

territori per viure-la.Posem-nos

dempeus altre vegada i que se senti

la veu de tots solemnement i clara.

Cridem qui som i que tothom ho escolti.

I, en acabat,que cadascú es vesteixi

com bonament li plagui, i via fora,

que tot està per fer i tot és possible.

Miquel Martí i pol, L'ÀMBIT DE TOTS ELS ÀMBITS (1980)

parròquia Santa Anna

2008-11-06T09:43:00.005+01:00

Hi ha una activitat genuïnament humana que feta amb freqüència (la suficient freqüència s'enten) reporta una quantitat inimaginable de beneficis (teoria amb suport científic contrastat).

Ajuda a la ventilació (respirar), exercita musculatura que hom desconeixia tenir (i que notifica en forma d'agulletes) i dóna sensació de benestar en produir l'alliberament massiu d'uns neuropèptids (cadenes de proteïnes) catxondos que responen al nom d'endorfines, que venen a ser l'analgèsic-psicotròpic en versió endògena del que un pot gaudir sense violar cap llei.

Parlo, si sou llestos ja ho haureu endivinant, del riure...aquí us deixo una joia de les joies, ara que s'atansa temps de junta de veïns, i on a més caldrà escollir presidència d'escala.

Visioneu a aquesta tropa ja que ells i la Mafalda justifiquen la comunitat argentina, disfruteu i potser amb una mica de sort us convertireu a la seva religiò particular però, sobretot riureu , perquè poques coses hi ha millors a la vida i perquè a més després de veurel's us pujaran més les defenses que prenent una caixa d'actimel.

Comenceu per aquí http://es.youtube.com/watch?v=ZyfC6NEUN18 i aneu seguint que tots valen la pena. A disfrutar!! AMEN!

Leyre

vadexiquets.blogspot.com/

2008-11-05T13:36:00.001+01:00

Ara que tinc temps, i ganes , aprofito per anar fent, amb un dia d'experiència blocaire la autoobligació numero ú en aquest espai meu a mig coure ha estat seguir l'exemple (o com a mínim revisar-lo) d'altres matalassers que s'han decidit a pensar en veu alta.Déu ni do la varietat d'estils que exhibim, m'ha cridat la atenció el fet que el bloc matriu, aquell que va posar l'essència ratllada a la blogosfera i va crear un primer patró estigui en desús, i m'entristeix, primer perquè en Sagués (Jordi) sempre feia aportacions castelleres interessants, segon perquè en Jordi (Sagués) és conegut-amic, per aixó rierenc si per alguna casualitat improbable et passeges per aquí, recorda't dels teus companys de trinxeres (t'enyorem Sagués!!) i reactiva el bloc (el mestre no pot deixar la causa!) en qualsevol cas la línia dura del Baix gaià ha de mantenir la seva força;Que no soni a exigència, però, quan un crea un lobby adquireix unes obligacions inviolables, el preu de la fama.

I arrivats a aquest punt, no vull deixar passar l'oportunitat de fer un petit incís a propòsit de la CASA MARE, que no és altra que la web de la colla, sense entrar en detalls tècnics, ni en valoracions personals que aixó ja va fer-se al seu dia al bloc del ru (nota per encuriosits, revisar de l'historial les entrades de novembre dosmilset), penso que ha arrivat l'hora de posar remei a certes mancances cibermatalasseres, ara no és moment de pensar com, caldrà saber primer qui ens dirigirà administrativament de cara a la campanya dosmilnou, però potser que ens anem plantejant tots plegats el posar fil a l'agulla.Pura questió d'imatge, no trobeu?

Leyre

comencem?

2008-11-03T21:38:00.008+01:00

Fa temps que barrino la possibilitat d'apuntar-me a la blocmanía, sempre hi ha hagut però una ombra de dubte, tindré la constància necessaria per anar actualitzant? sé que el que vull i el que acabi fent probablement no s'assembli, però, crec que cal intentar-ho, si més no promet ser tota una experiència, així doncs m'animo, dubtant que mai arrivi a tenir audiència i sobretot sense saber com acabarà tot plegat, la cosa promet oi? doncs res, som-hi!

I per davant de tot la meva més gran passió,la meva colla els XIQUETS DE TARRAGONA ,començaré dient que no vaig poder estar a l'acte de cloenda de la temporada ni al dinar de la colla, i em sap greu, una de tantes absències que evidencien que la meva vida laboral és ara per ara incompatible amb un bon grapat de coses bones (ser matalasser n'és una evidentment), potser per aixó crec que ells/nosaltres hem de ser el pòrtic, ara que la temporada ( la que es tradueix en grans castells) s'ha acabat, perquè no ha finalitzat de cap manera com esperàvem, perquè en el pitjor moment s'ens ha torçat, però, avui que anem d'estrena, enfocarem el tema per la seva vessant positiva.Pot sonar a excusa, però no ho és, revisant l'historial casteller de la colla, moments després de la gloriosa aleta de tres de nou de sant Magí, no vaig poder evitar pensar en aquelles temporades a la dècada dels vuitanta on un sant Magí exitòs quedava lluny d'una bona santa Tecla, la relació era fàcil...a veure si ara s'ens fotrà enlaire la Tecla?, va ser una reflexió mínuscula en el temps, que va acabar sent profètica (malauradament), i no parlo de premonicions ni gaites esotèriques, qui podia immaginar-se que un accident (i una badada importantísima a nivell de planificació) ens bufaria tota la trempera que feia tres anys exhibiem amb orgull en la quinzena clau de la temporada? no hi comptavem pas i n'hem pagat les consequències.I encara que soni pírric,crec que aquest era probablement el preu d'un moment històric, d'uns segons màgics, d'una imatge desitjada fins l'embogiment: un castell de nou ratllat a les cols.Sense que sembli que cal vendre l'ànima al diable a qualsevol preu i amb el dolor dels darrers resultats, segueixo pensant que aquell dinou d'agost justifica una temporada, una passió i una militancia incondicional. I és clar que la lliçó a aquestes alçades no és aquesta, i és clar que de cara a l'any vinent hem de fer replantejaments, i és clar que hi ha moltes coses que cal revisar (i algunes amb certa urgència), però, aquells minuts en que vam fer el cim a LA PLAÇA de les cols bé es mereixen una reflexió més magnànima, de fet a mi només se m'acut GRÀCIES COLLA!! I AMUNT XIQUETS!.

Leyre