"el món casteller es mereix
un tercer tres de deu
i molt especialment
Terrassa i els seu minyons"
Està tot a punt (o gairebé) per aquest diumenge migdia, repetir la gesta.
Evidentment que les possibilitats són altes i aixó ha ajudat a generar molta espectació i cert convenciment que la repetició de la jugada pot tornar a produir-se. Cas que surti tot bé, estarem davant d'un moment d'aquells d'història en majúscules, d'aquells de tu que feies aquell dia, dels de jo hi era ... d'un moment imprescindible. Però, el que està clar és que més enllà del valor numèric del castell màxim, de la ubicació en rànkings de la vàlua de la jornada (tres, cinc, dos, pilar) encarem un final de temporada tant inusual, com llaminer. parlo suposo que ja us heu situat de la diada de minyons, i molt concretament del programa que la colla egarenca porta per tancar la seva temporada, la temporada de tots i el seu trigèssim aniversari. I parlo molt més concretament de l'anunci de tres de de deu, la joia de la corona, el castellot de castellots amb el que els malves volen tancar la porta aquest dos mil nou.
I és , atenció, el tres de deu, la guspira amb la que volen encendre la mascletà de fi de festa, aixó ho fan ells perque poden, que a aquestes alçades de la vida (onze anys després dels primers deus) cal tenir present que ser l'única colla capaç d'haver tastat l'éxit total diu molt a favor, d'aquesta colla i sobretot d'un castellot que genera moltíssim respecte, però sorprenentment menys admiració.
No entrarem a debatre si és o no el castell màxim, en dificultat i en estètica, perque per gustos opinions, però el fet que ningú més hagi pogut dominar el monstre ens hauria de fer veure fins a quin punt n'és de ferotge la bèstia.
per tant desitjarem que tot vagi molt bé, crec que el món casteller es mereix un tercer tres de deu, el dia que minyons celebra la trentena, se'l mereix Terrassa i se'l mereix especialment la seva colla degana. Per tenir una filosofia de treball tant revolucionaria com eficaç i sobretot per ser capaços de conevertir el seu repte en un repte global. No es tracta de glorificar ni una camisa, ni un esut, ni una plaça, ni un poble, ni una festa major en concret, cada cop que fan una crida per alçar el tres (de deu) dóna la impressió que el que es busca es glorificar els castells. Generós, grandiòs, per aixó tot pinta ( de moment) bé, i per aixó es important que diumenge tot surti millor encara.
Per anar fent boca, deixo part de la retransmissió de tv3 de la diada castellera que aquells vint-i-dos de novembre de mil nou-cents noranta-vuit va fer que la sotasignant s'alcés d'un bot del sofà, impressionada, per la magintud de la gesta i del moment, però sobretot per la capacitat tècnica i de resistència d'una colla que el descarregava* per segon cop en escassos minuts ... veure per creure, veure, per gaudir.
Per trenta anys ben portats i de feina ben feta, esperem que diumenge el Raval de Montserrat torni a ser l'epicentre absolut de la història recent dels castells. No ens falleu minyons, i per molts anys!.
* en aquella diada minyons van protagonitzar un primer intent on malauradament l'enxaneta va despenjar-se quan iniciava el traspás per coronar l'estructura. la resta del castell no va patir tot i la duresa de la caiguda i es va desmontar sense dificultat aparent, semblava clar a quina colla volia rendir-se el primer deu ...
Entrades
