dilluns, 27 de juliol del 2009

De vacances.

Des d'avui i fins el disset d'agost, la sotasignant té la sana intenció de dedicar-se a fer res.De res.De res.És a dir començo el primer periode de vacances (al setembre més).

I avui he tingut a bé iniciar aquest dolce fare niente llevant-me a les set del matí.No tornarà a passar més, ho juro.


I demà, posaré els peus per primer cop a la platja.I després enllestiré qualsevol tema pendent prepararé els embalums i marxaré cap a L'Espluga de Francolí (vacances part 1 com sempre desde que el món és món) que ja m'esperen.En deixaré tres de Rodríguez a casa, a veure què passa.


I no penso fer cap mena de pla, deixaré que la vida flueixi, és a dir estic determinada a que les vacances siguin vacances.VACANCES.Ha quedat clar?


Doncs aixó...




























Pd afegim un pelut, visualitzem en Jordi en el paper de Simon i voilà! casa meva la propera quinzena.Gens malament oi?.
Seguirem des de la Conca.Bon estiu a tothom!

dijous, 23 de juliol del 2009

Per la NOSTRA (per la MEVA) professió


Acabo d'arrivar de la concentració que SATSE* ha convocat davant els centres hospitalaris de tot l'estat (en el que jo treballo no n'és doncs una excepció).El motiu de la concentarció no és altre que reclamar una sèrie de millores en la professió (no només laborals, no confondre) que venen sent exigides (sense sort) de fa temps, però que arrel dels desgraciats fets a l'hospital Gregorio Marañón de Madrid s'han evidenciat inajornables.
Penjo una part del manifest que el sindicat ha fet circular, i amb el que evidentment combrego.Ho faig des de el condol a la familia del nadó mort, i alhora en solidaritat absoluta amb la companya madrilenya. Que fets com aquest no tornin ha passar és responsabilitat de tot l'estament sanitari, aixó cal que quedi molt clar.

Després de la mort del bebé Rayán succeït fa escassos dies a l'hospital Gregorio Marañón de Madrid, i davant del tractament que s'està donant públicament a aquests fets (...) Els professionals d'infermeria exigim:

- Que el ministeri de sanitat impulsi un pla per l'adequació de les planilles d'infermeria del Sistema Nacional de salut als ràtios europeus i especialment a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.

-Que s'acabi amb la rotació foçada i indiscriminada de professionals entre diferents unitats.

-Que s'implantin protocols d'acollida i tutela dels nous professionals que s'incorporen a un centre o unitat.

-Que es posi fre a l'abús de la polivalència de la infermeria, desenvolupant la seva especialització i definint els àmbits i llocs de treball que requereixen una especial qualificació.

-Que s'introdueixin protocols de treball i de seguretat per al conjunt del sistema nacional de Salut.

-Que es dissenyi un pla de millora de les condicions laborals, basat en l'anàlisi de les condicions i les càrregues de treball que ens permeti plantar cara a la pressió assistencial sense que això repercuteixi en la nostra salut ni en la qualitat de la assistència.

Finalment volem donar les gràcies als ciutadans i organitzacions que han mostrat en aquests dies els seu suport a la nostra companya i, per altra banda, perquè la societat conegui les veritables condicions en les quals molts professionals hem de desenvolupar el nostre treball, demanem a les infermeres i infermers que denuciïn totes aquelles situacions irregulars a les quals es puguin veure sotmesos i que puguin dificultar la seva labor professional o la seguretat dels pacients.

PER LA NOSTRA PROFESSIÓ
MOLTES GRÀCIES A TOTS

Un darrer apunt, els que estem a "trinxeres" ho fem per vocació i voluntat de servei, els nostres coneixements, el nostres esforç, el nostre temps el dediquem a cuidar a qui ens necessita.És això un crim?.La infermeria ha fet i seguirà fent grans coses per la societat, moltes vegades de forma abnegada no reconeguda i estirant de recursos individuals.
Ara, ens cal suport de tots.Hi podem comptar?

*SATSE (sindicat d'infermeria)

dilluns, 13 de juliol del 2009

Altafulla





El dia desperta rúfol onze de juliol, dissabte...ai ai ai...s'ha de celebrar la diada de les cultures a Altafulla al punt de quarts de set, l'analogia amb la debacle natural de l'any passat presenta coincidencies espaordidores...collons a que ens torna a ploure!!


No, tarda assolellada òptima per a veure o viure una bona diada castellera a una de les places més boniques de Catalunya.Dit i fet.La diada alafullenca era important per seguir en la línia de bons resultats i millors castells encetada per Sant Joan.Portem un in crescendo més que interessant , sembla obvi que ens hem alçat del divan d'un bot elàstic i ferm. Bona feina es miri com es miri.

Castellerament parlant assolim amb èxit tots els objectius.
Tres de vuit de sortida amb canvis de darrera hora, en Tete ha tingut la originalitat d'agafar la vaicel.la als trenta, des d'aquí els millors desitjos per que la recuperació sigui ràpida i la convalescència no massa agònica (molts ànims i molta talquistina) El castell s'ha de lluitar a la baixada, pinten bastos, però ningú cedeix un pam.Bé, perqué aixó vol dir que la colla ja no està per tonteries i treu les urpes quan toca i bé perqué el cinquanta sisé consecutiu ens ha ensenyat que per molt que domestiquessim la fera ara farà sis anys amb el pare dels castells mai es pot baixar la guàrdia.

El quatre són figues d'un altre paner, plàcid, fàcil,bonic.
Tanquem amb el dos de set, el primer de l'any, carregat de pes, ventilat sense història.
Ens apuntem la clàssica de vuit. Com estava previst, però la veritat és que tenim ganes de més...la culpa la tenen els darrers assajos.
Ens acomiadem amb un festival pilaner.En aixó les coses també estan canviant molt.

Ara toca pensar en el cap de setmana que ve a Barcelona, cal seguir exactament per on anem,perqué el que està clar és que el trànsit per aquesta temporada dos mil nou ha passat de ser un via crucis a una cercavila, i que duri!.

Pd Eloi xato, la Violeta estava tancat...

divendres, 10 de juliol del 2009

Historietes





Al passadís de la planta d'hospitalització on treballo hi ha tot al llarg una barra a mitja alçada pensada per donar suport al convalescent que passejant amunt o avall li fallin les forces, ahir dos pacients (companys d'habitació), van triar un dels trams més ben il.luminats per fer-hi tot un seguit d'exercicis de gracilitat questionable. La barra interpretada com a element d'un estudi de dansa servia a aquests septuagenaris com a punt de suport mentre braç esquerre enlaire flexionaven el cos cap a la dreta primer, braç dret enlaire flexionaven el cos cap a l'esquerra després, l'escena es desenvolupava tranquilament davant la mirada entre esmaperduda i sorneguera d'altres pacients, familiars, acompanyants i personal. Estic segura que aquests Duatos en potencia van fer que molts pensaments apuntessin cap al mateix lloc...i un i dos i tres plié...

Com que ahir era el meu sant, en Mia i la Roser van decidir venir des de Vilafranca per celebrar-ho plegats, abans d'anar a sopar en Mia va procedir a fer-me un obsequi que a hores d'ara és ja un objecte de valor incalculable, i és que el senyor Guardiet mancat totalment de fèmina a la que delegar responsabiltat va tenir la valentia de comprar-me un vestit!!! un fet històric i sense precedents en trenta-sis anys.Per tant he decidit que el portaré amb orgull i obviaré l'insignificant detallet que és de color lila...

Demà (si el temps ho permet) actuarem a Altafulla, aquest incís entre parentesi em sembla important davant el record que em suscita la diada de les cultures de la temporada anterior.Quan un aiguat de proporcions bíbliques va suspendre la actuació.Nosaltres entenguis Jordi, Dídac, Esther i jo vam optar per no anar a la plaça del pou, des de la mora ja ens avisàven que allò ni era ni serien quatre gotes...per tant vam agafar carretera i vam enfilar direcció Salou, els nois tenien sopar de final de temporada amb l'equip de Rugby.
A l'hotel de la pineda vam poder comprovar que després d'un diluvi l'aigua pot molt bé no ser ni inolora ni incolora i que campant lliurement pels baixos on hi ha els menjadors d'un hotel de costa en plena temporada alta, garanteix un vetllada inoblidable.Que s'ho preguntin sinó a la núvia que plorava desconsoladament al vestíbul o als guiris menys previsors que sense calçat guaterpruf van optar per enfilar-se a cadires i taules ... tot un espectacle...

dijous, 2 de juliol del 2009

en penitència...


Per no haver fet els deures, lluny de santa Anna mes temps del justificable, massa temps es miri com es miri.Em festeja la mala conciencia i un punt de malalluna, m'he perdut els primers vuits de la temporada, i per sant Pere diuen que van ser estratosfèrics...ja m'està bé suposo.

Redreçarem en el pitjor més de l'any (el previ a vacances puc arrivar a ser tòxica) amb un punt de melangia per l'adéu sobtat a en Porcel i el disgust que m'ha suposat la reina al palau dels corrents d'aire (encantada de la vida de dir-li a la Salander i a en Blomkvist adéu i fins mai més...) esperant notes i pencant mentre d'altres fan vida a la platja (ja tornaran ja...), cal tornar a posar rumb cap a santa Anna, és empíric, quan ho faig la vida em sembla millor...

(amunt xiquets!)