qüestió de coordinació

Estan térboles les aigues de la CCCC aquest dies, i és que des de la coordinadora (aquella entitat que ens aglutina ,però, de la que ningú en sap gaire res) arriven vents de revolta, diuen que els castellers de vilafranca no han fet honor al pacte que s'havia subscrit pels dotze membres que conformen la junta quan la candidatura de la que formen part va resultar escollida, que aquest incompliment s'ha produït en dues ocasions i sempre en la mateixa direcció:la unilateralitat, dit d'altre manera en el marc del estudis per la seguretat (concretament de la canalla) els vilafranquins han anat per lliure, el detonant del conflicte han estat els protectors bucals per als membres del pom de dalt que els verds han usat la present campanya i la publicació d'unes fotografies dels casc per dosos. Per resposta la coordinadora ha convocat eleccions anticipades que es durien a terme a mitjan decembre i que comptarà en principi i si no hi ha canvis, amb una sola candidatura on (com era d'immaginar) els verds no hi seran presents.Des de Vilafranca rebaten que en realitat tot plegat és una maniobra del president de la coordinadora i membre de minyons de terrassa Albert Carrillo, per mantenir al marge la colla penedesenca, que les diferències entre Carrillo i els verds s'inicien quan aquest és nomenat president de torn i que la voluntat dels castellers de Vilafranca ha estat sempre la de col.laborar i sobretot vetllar per la seguretat dels seus castellers i per extensió dels castellers en general, lamenten la no entesa alhora que s'exclamen de la imatge d'insolidaritat que s'està projectant de la colla puntera de catalunya, imatge que consideren tant esbiaixada com injusta.

Aquesta vindria a ser la seqüència dels fets que ens ha tingut prou entretinguts aquesta primera quinzena de novembre, en tot aquest sidral, però, roman subjacent una qüestió espinosa, quina és la autonomia real de la CCCC? sabem que és un ens federatiu a propòsit del fet casteller que neix l'any 1989 amb l'objectiu d'obtenir una serie d'avantatges a nivell de seguretat (sobretot) pel gruix de les colles castelleres, és en aquest punt primigeni, el de la seguretat, on la coordinadora ha fet un esforç veritablement important i on s'han obtingut els èxits més notables,però més enllà de l'assegurança i el comité científic per la seguretat, la coordinadora cap a on va? qué és el que coordina? com s'organitza?.Quan aquest tema ha sortit temps ha en algun ciberdebat la igorància ha estat la norma, pocs en saben i el que saben no trascendeix, n'hi ha que diuen que patim d'autarquia, que en realitat la coordinadora està lligada de mans perque les colles així ho desitgen, que aquesta autarquia és hereva directa d'un tarannà bicentenari fortament arrelat on les colles fan i desfan segons creuen convenient, però el cert és que pel casteller de base la coordinadora és poc més que un nom amb més aviat poca funcionalitat, i si tenim present que aquesta és la única entitat que ens representa a tots, el panorama que tenim al davant és desolador, perque fins i tot en un tema que ens afecta de ple com és la seguretat i on més hem excel.lit acavem d'evidenciar que tampoc hem assolit tots plegats una maduresa mínimament exigible,ni que dir cal que estan de més els personalismes i el comportament de primma donna, que estan de més les acusacions creuades entre entitats rivals, quan es tracta dels castells (així en plural), es tracta de tots i hem d'anar a una però, mentre hi hagi noms i camises de colles per endavant aixó no serà possible, no té setit que la millor colla agafi la directa i pretengui personalitzar la feina de tots, es irresponsable alhora que perillòs, però la coordinadora ha d'obrir-se i ha de ser funcionant ens agradi o no, no pot ser que en molts dels àmbits de la pràctica castellera la coordiandora no tingui ni veu ni vot ni pràcticament presència com tampoc pot ser que una entitat normalitzada visqui només d' una candidatura cuita i recuita amb anterioritat on mes o menys colles amb pes específic tinguin butaca per assegurar-se certa rellevància, una coordinadora de veritat ha d'estar per sobre d'aixó , per aixó potser si que cal refer-la de dalt a baix, com apunten certes veus, la pregunta és si mai sabrem donar aquest pas i cas que ho fem si sabrem estar a l'alçada o ens passarà com amb el museu casteller que fa correr rius de tinta cíclicament, però mai arriva a bon port.