Comencem el periode Manelí.

Va ser a les acaballes de la temporada del noranta-cinc, passat santa Tecla que vaig pujar al local i vaig fer-me de la colla.

En aquell primer assaig (un divendres) vaig tastar la pinya des de dins per primer cop i vaig viure en primera persona un món que m 'havia fascinat des de petita però, que fins aleshores seguia des de fora.

Proves de folres de dos i de tres, assajos d'estructures i d'un fabulós pilar que tot just haviem estrenat set dies enrere i que havia deixat tothom amb la boca oberta (cal dir, que per aquelles dates, només Vilafranca senyorejava els espadats i tot just començava a fer-ho).

Al pati molt ambient, moltes ganes de fer castells i molta consciència d'estar vivint un moment històric...i a tot arreu un punt d'eufòria imsprescindible per encarar aquell final de campanya amb ganes de festa grossa i que es traduïa en pura efervescència al casalot que la matalasserada tenim per parròquia: cua per recollir la faixa (on vaig fer els meus primers amics ratllats), escuts esgotats(gairebé any i mitg per lluir-lo), carnets que trigàven setmanes perquè a secretaría no paràven i una camisa una talla més gran (de la meva talla no en quedàven i jo volia anar a Terrassa amb camisa!!!).

I en aquest bateig beatífic la respectabilíssima figura d'un cap de colla que només un grapat de mesos enrere lluitava contra els elements buscant la supervivència, els "matalassers-colla-de-set" s'havien fet grans i donaven guerra, Ell* n'era l'artífex...oooooooooooh!...aixó vaig pensar en veure'l (més o menys).

I ves per on acabat aquell primer assaig carregat de sensacions i adrenalina, en Manel s'encimbella a la "tarima dels dirigents" i amb la tranquil.litat que el caracteritza s'adreça al personal per fer-nos saber que per motius laborals deixa el càrrec per bé que seguirà dirigint la colla fins la diada de terrassa (al novembre), la darrera del calendari...

Cooooooooooom???, com, com, com, coooooooooooom?!!!i ara què? el caos??!! aixó vaig pensar en sentir-lo (més o menys).

Aquesta era la impressió que m'havia fet Manel, aquest era el sentiment de bona part del personal...i de rerefons la veu d'un matalasser prou jovenet** però amb la camisa molt bregada,que demanava tranquil.litat " si ell marxa, en vindrà un altre aixi de simple"...i així va ser.

Ara, catorze anys més tard Manel repren lideratge des d'un altre àmbit ( detall que no em sembla atzarós), acompanyat de gent molt vàlida (com ha fet sempre, aquí cal busca bona part dels seus éxits) amb el leit motif de "convertir l'entitat en un referent de la feina ben feta"i jo n'estic absolutament convençuda que reeixirà en aquesta aventura.

En qualsevol cas els millors desitjos a la nova diectiva, i a disposició pel que calgui, fet i fet i com a currílum vitae per a incréduls o reticents cal recordar que amb Ell vam passar de lluitar per mantenir el nivell de vuit a dominar-lo abastament, a fer pilars de somni (els primers de set de la història en versió tarragonina) i a creure'ns prou bons per tastar els castells de nou,resumint, no seriem on som ara sense el seu llegat.

N'esperem molt de tu Dino...perquè podem!!

* evidentment en el canvi qe va experimentar la colla les darreries del noranta-quatre hi van influïr altres aspectes, però en qualsevol cas la participacó de Manel Nadal va ser decisiva en el feliç desenllaç.

**Aquell matalasser jovenet de camisa bregada és (heu suposat bé ) en Jordi, el Meu matalasser_una mica menys jovenet_ de camisa bregada ;).