La Resistència

Vagi per endavant que no sóc ni per casualitat seguidora de films com terminator-salvation i crec deduir que el que es projecta ara és la part quarta d'una saga (les primeres eren amb en Schwarzenegger?? o estic enredant pel.lícules???) això no té més importàcia a cap nivell però, ve a cuento perquè l'altre dia esperant veure la Lisbeth Salander i companyia van passar el tràiler de la peli en questió.Fins aquí res d'extraordinari, o si.

Us confessaré que el tràiler no va aconseguir que em vinguessin ganes de veure el llargmetratge, però si que vaig pensar que aquesta atmòsfera apocalíptica a la matalasserada ens pega, ens escau vull dir.

Serà més aviat qe vaig tenir una mena d'epifania castellerocinèfila (si és que aixó és possible) axí fent analogies ràpides.. si el barça de Guardiola s'enmiralla en Gladiator, si d'altres beuen de les fonts d'Esparta nosaltres sense cap mena de dubte encaixem exactament aquí...al límit de l'abisme...

Aixó vol dir que dur la camisa ratllada a part de ser un privilegi, implica viure en una muntanya russa emocional permanent.De la eufòria a la desolació en milèssimes de segons i no sempre justificadament (De fet estic per creure que un període superior a dos anys amb calma xixa a Santa Anna es motiu de preocupació i no al revés)

Pot semblar un model anacrònic, primitiu, però no ens desagrada tant quant perseverem en la

empresa i l'allarguem sense complexos gairebé quaranta anys.

Reconeixem-ho nois, fer de John Connor ens posa...

com era allò... "Sóc John Connor, si m'estàs escoltant és que ets de la resistència"

Doncs aixó...que AMUNT XIQUETS!!