Historietes

Al passadís de la planta d'hospitalització on treballo hi ha tot al llarg una barra a mitja alçada pensada per donar suport al convalescent que passejant amunt o avall li fallin les forces, ahir dos pacients (companys d'habitació), van triar un dels trams més ben il.luminats per fer-hi tot un seguit d'exercicis de gracilitat questionable. La barra interpretada com a element d'un estudi de dansa servia a aquests septuagenaris com a punt de suport mentre braç esquerre enlaire flexionaven el cos cap a la dreta primer, braç dret enlaire flexionaven el cos cap a l'esquerra després, l'escena es desenvolupava tranquilament davant la mirada entre esmaperduda i sorneguera d'altres pacients, familiars, acompanyants i personal. Estic segura que aquests Duatos en potencia van fer que molts pensaments apuntessin cap al mateix lloc...i un i dos i tres plié...

Com que ahir era el meu sant, en Mia i la Roser van decidir venir des de Vilafranca per celebrar-ho plegats, abans d'anar a sopar en Mia va procedir a fer-me un obsequi que a hores d'ara és ja un objecte de valor incalculable, i és que el senyor Guardiet mancat totalment de fèmina a la que delegar responsabiltat va tenir la valentia de comprar-me un vestit!!! un fet històric i sense precedents en trenta-sis anys.Per tant he decidit que el portaré amb orgull i obviaré l'insignificant detallet que és de color lila...

Demà (si el temps ho permet) actuarem a Altafulla, aquest incís entre parentesi em sembla important davant el record que em suscita la diada de les cultures de la temporada anterior.Quan un aiguat de proporcions bíbliques va suspendre la actuació.Nosaltres entenguis Jordi, Dídac, Esther i jo vam optar per no anar a la plaça del pou, des de la mora ja ens avisàven que allò ni era ni serien quatre gotes...per tant vam agafar carretera i vam enfilar direcció Salou, els nois tenien sopar de final de temporada amb l'equip de Rugby.
A l'hotel de la pineda vam poder comprovar que després d'un diluvi l'aigua pot molt bé no ser ni inolora ni incolora i que campant lliurement pels baixos on hi ha els menjadors d'un hotel de costa en plena temporada alta, garanteix un vetllada inoblidable.Que s'ho preguntin sinó a la núvia que plorava desconsoladament al vestíbul o als guiris menys previsors que sense calçat guaterpruf van optar per enfilar-se a cadires i taules ... tot un espectacle...