Altafulla

El dia desperta rúfol onze de juliol, dissabte...ai ai ai...s'ha de celebrar la diada de les cultures a Altafulla al punt de quarts de set, l'analogia amb la debacle natural de l'any passat presenta coincidencies espaordidores...collons a que ens torna a ploure!!

No, tarda assolellada òptima per a veure o viure una bona diada castellera a una de les places més boniques de Catalunya.Dit i fet.La diada alafullenca era important per seguir en la línia de bons resultats i millors castells encetada per Sant Joan.Portem un in crescendo més que interessant , sembla obvi que ens hem alçat del divan d'un bot elàstic i ferm. Bona feina es miri com es miri.

Castellerament parlant assolim amb èxit tots els objectius.

Tres de vuit de sortida amb canvis de darrera hora, en Tete ha tingut la originalitat d'agafar la vaicel.la als trenta, des d'aquí els millors desitjos per que la recuperació sigui ràpida i la convalescència no massa agònica (molts ànims i molta talquistina) El castell s'ha de lluitar a la baixada, pinten bastos, però ningú cedeix un pam.Bé, perqué aixó vol dir que la colla ja no està per tonteries i treu les urpes quan toca i bé perqué el cinquanta sisé consecutiu ens ha ensenyat que per molt que domestiquessim la fera ara farà sis anys amb el pare dels castells mai es pot baixar la guàrdia.

El quatre són figues d'un altre paner, plàcid, fàcil,bonic.

Tanquem amb el dos de set, el primer de l'any, carregat de pes, ventilat sense història.

Ens apuntem la clàssica de vuit. Com estava previst, però la veritat és que tenim ganes de més...la culpa la tenen els darrers assajos.

Ens acomiadem amb un festival pilaner.En aixó les coses també estan canviant molt.

Ara toca pensar en el cap de setmana que ve a Barcelona, cal seguir exactament per on anem,perqué el que està clar és que el trànsit per aquesta temporada dos mil nou ha passat de ser un via crucis a una cercavila, i que duri!.

Pd Eloi xato, la Violeta estava tancat...