setembre

S'acaba avui.

Només una reflexió per acomiadar-lo.

tocarà pencar més i millor de cara al setembre dos mil deu. No importa, sona a repte dels bons dels que fan créixer, dels que ens posen. Per tant donarem per bona la feina feta, i mirarem engrescats el futur. (en aixó un abisme amb la debacle dos mil vuit, i aquesta és sens dubte la millor de les notícies).

I pilanejarem com feiem antuvi, perque és una magnífica manera de fer-nos més grans encara i de retrobar part de la essència d'aquells aguerrits xiquets de meitat dels noranta ( quins records!!)

I ja de pas si voleu, reivindicarem una mercé més castellera, però no per tapar la vergonya de no arribar on toca. Aquest darrer detall em sembla important, per cert.

Així que felicitar tota la matalasserada (i en concret els pilaners) i a pels darrers compassos de l'any. Fem-ho bonic nois!

Ja per acabar, dir que personalment acomiado també les vacances, el temps de lleure i el bellugar-me lluny de casa, toca tornar a la normalitat. Què fariem sense ella, res ens semblaria extraordinai, oi?.

Tres imatges, per un sol mes... (la del pilar, gentilesa de l'Emilio )