La resistència?

clar que i lligant amb el post anterior, hi ha el perill que una històrica com som els xiquets no encaixem del tot bé en una peli futurista...cap problema!
Perquè potser no vivim en un món apocailíptic (per més que de vegades ens ho sembli) però si tenim molt de bandarres i castissos (som matalassers no?) per tant revisionem-nos i riguem una estona...tot arriva, el nostre moment no n'és una execepció a la espera de Sant Joan (des de ja el 24 J) relaxem-nos una mica i disfrutem...que ja tenim l'estiu a tocar ( ...i les vacances!!!).





diguem-ne que hi ha d'altres versions, però aquestaaaa...
I és clar...Amunt Xiquets!!

La Resistència

Vagi per endavant que no sóc ni per casualitat seguidora de films com terminator-salvation i crec deduir que el que es projecta ara és la part quarta d'una saga (les primeres eren amb en Schwarzenegger?? o estic enredant pel.lícules???) això no té més importàcia a cap nivell però, ve a cuento perquè l'altre dia esperant veure la Lisbeth Salander i companyia van passar el tràiler de la peli en questió.Fins aquí res d'extraordinari, o si.

Us confessaré que el tràiler no va aconseguir que em vinguessin ganes de veure el llargmetratge, però si que vaig pensar que aquesta atmòsfera apocalíptica a la matalasserada ens pega, ens escau vull dir.

Serà més aviat qe vaig tenir una mena d'epifania castellerocinèfila (si és que aixó és possible) axí fent analogies ràpides.. si el barça de Guardiola s'enmiralla en Gladiator, si d'altres beuen de les fonts d'Esparta nosaltres sense cap mena de dubte encaixem exactament aquí...al límit de l'abisme...

Aixó vol dir que dur la camisa ratllada a part de ser un privilegi, implica viure en una muntanya russa emocional permanent.De la eufòria a la desolació en milèssimes de segons i no sempre justificadament (De fet estic per creure que un període superior a dos anys amb calma xixa a Santa Anna es motiu de preocupació i no al revés)

Pot semblar un model anacrònic, primitiu, però no ens desagrada tant quant perseverem en la

empresa i l'allarguem sense complexos gairebé quaranta anys.

Reconeixem-ho nois, fer de John Connor ens posa...

com era allò... "Sóc John Connor, si m'estàs escoltant és que ets de la resistència"

Doncs aixó...que AMUNT XIQUETS!!

Barça!!

Senyores i senyors...els tricampions!!!

...moltes gràcies!!!!

Visca el Barça!!...i amunt xiquets!!!

Bones de nou

Enfilem la darrera setmana de maig i jo desde Sant Jordi que no escric ui ui...


de fet no hi ha motius gens glamurosos darrere d'aquest nihilisme virtual, maig és un mes una mica galdosot si tens projectes laborals a entregar abans de les vacances i si a més t'ha donat per retornar a la Uni, així estem, i com que tant de silenci a la xarxa estava generant algun que altre neguit aprofitant que se'm presenta un mini-break passo per aquí i saludo.


Aviso però, que el que si he fet encara que escadusserament és anar seguint la meva tropa...cal doncs felicitar els canalles (xiquets i xiquetins) per la feina feta i mirar el juny amb il.lusió (no en queda d'altre a partir de Sant Joan començarà la festa si o si...) pensem en positiu doncs, l'any passat a aquestes alçades ja portàvem un tres de vuit i un dos de set...però al maig dos-mil-vuit vagarejàvem desesperadament per un desert d'aigua, gairebé dos mesos esperant poder canviar el paraigues per la faixa,quin inici més extrany aquell oi?.



Per cert a propòsit de Granollers, estaria bé que la colla intentés fer-se amb el vídeo del pilar de sis girat del noranta-set (?) la porxada encara que ahir veiés una actuació rebaixada sempre ens portarà bons records als matalassers ;).



I ja per acabar, felicitar als arreplegats per la salvatjada d'actuació de fa dues setmanes collons, collons, collons!

Per cert...Amunt xiquets!!

Sant Jordi (II)

Sant Jordi s'arrodoneix amb castells,és la primera jornada del calendari oficial tarragoní tot i que encara es considera pretemporada perquè està lluny del tram clau i perquè a Tarragona històricament els assajos fa un mes i mig aproximadament que s'han reiniciat.

Normalment el que s'hi veu és una actuació sense massa complicacions per allò de les novetats obligades de l'inici de temporada.En qualsevol cas el que és innegable és que la inèrcia de la temporada anterior i els canvis que estiguis obligat a fer sobretot als pisos alts (que no són sempre els matreixos, aixó està clar)incideixen de forma decisiva en el plantejament de la jornada. Ahir en va ser una evidència.Segona sortida oficial i segona relliscada (en aquest cas menor) no funciona la màquina sincronitzada aixó està clar.Plantejament conservador amb castells de set reforçats, dos bàsics (tres i quatre) i un de set i mig, el cinc que s'ha de desmontar per indecisió de la acotxadora del dos, tot i que la estructura no evidencia cap problema...el substituim per un quatre amb l'agulla on per dalt hi ha "jaleo"... pilar de cinc, el primer de l'any, tres pilars de quatre. I res més.

En qualsevol cas les diferències amb els Sant Jordis pretèrits inmediats són més que notories, dóna la sensació que tot i que ara és moment de feina gris i poc lluida també és moment d'acció.Hem estat coherents a l'hora de solventar determinades mancances, ara caldrà ser també imaginatius.Hi ha molta feina a fer.La bona noticia és que disposem de temps, no ens encantem.

Per cert...Amunt Xiquets!!!, sempre.

SantJordi (I)

vint-i-tres d'abril, diada de sant Jordi, per mi un dels millors dies de l'any.



I avui fa un Sant Jordi de manual, un sol solet que enamora, calor (que amb l'hivern que hem passat s'agraeix i tot) molta gent al carrer, roses i llibres pertot arreu i senyeres a dojo.



I jo he fet el que acostumo des que se llegir...anar a tafanejar per la Rambla a buscar més llibres (ho confeso per mi sant Jordi comença el dilluns de la setmana del vint-i-tres...) i he acabat fins el coco de la munió de gent que atapeix qualsevol racó de la coca central de la Rambla i he fet cues llargues i feixugues que avui semblen més llargues i feixugues que mai...i he vist xiquets amb roses gairebé emboscats a l'espera de l'afortunada...i mil i una entitats en multicolors paradetes i una Alicia gegant al capdamunt de la rambla i els vianants que any rere any es passegen amb els pins de CIU o eren del PSC?? (i què en deuen fer d'aquest projecte de pi mediterrani??).I globus de color blau de l'autoritat portuària i escoles amb nens i nenes uniformats i d'altres que no en portaven pas d'uniforme i avis i avies amb nets i netes i gossos amb morrió atabalats per la gentada, i terrasses plenes de gent, alguns (molts) amb diaris, llegint àvidament la ressenya bibliogràfica "especial sant Jordi" per allò d'inspirar-se o per estar a l'alçada de les espectatives ( pregunta: algú a aquestes alçades de la vida encara no té els dos volums d'en Larsson, el secret o el noi amb el pijama de ratlles???!!!!),i he sentit retransmissions radiofòniques en rabiòs directe i gràcies a Deu menys sardanes de l'habitual com a música d'ambient (que ningú se m'ofengui ara...)i he felicitat els MEUS Jordis... i quan m'he acabat el tallat amb el que he recuperat forces en un bar del centre a tocar de casa he pensat que tot i que els plans d'ahir eren diferents,el matí ha estat bé, molt bé.Perquè de fet no ho puc ni ho vull evitar, m'agrada sant Jordi!

Bona diada a tots!!

i aquí va la meva llista sant Jordi 2009...

"El candidat" Iu Forn

"la dicatdura de la incompetència" Xavier Roig

"les Matemàtiques explicades a les meves filles" Denis Guedj

"Una cosa per explicar-vos" Hanif Kureishi

"amb ulls americans" Carme Riera

"El fred modifica la trajectòria dels peixos" Pierre Szalowski

"Cátaros,La libertad aniquilada" Luis Melero

"cineclub" David Guilmour

i si, m'han regalat un fotimé de punts de llibre, però, què voleu jo soleta he contribuit a pal.liar la crisi al sector editorial...(més o menys)

I si, en falta un, el que li he regalat a ELL...tireu de suspicàcia...

i si, aquesta tarde la part II, el moment àlgid de la jornada, els castells matalassers (siguin de l'alçada que siguin...AMUNT XIQUETS!!).

Primera prova.

I ja en van sis d'anys iniciant oficialment la temporada a la plaça el rei (on si no?).Recordo la primera diada d'inici de temporada, aquella que va fer-se en solitari i sense paella posterior amb tres rondes de castells de sis...aquell 2004 hi havia moltes novetats als pisos alts i la tècnica no volia fer debutar els menuts al liceu (entenguis La Rambla)per sant jordi.Massa responsabilitat.

Va ser aquella una diada un tant atípica, lligada relativament ràpid i amb un nom ben pragmàtic que deixava de banda la lírica.En un format gens habitual per aquestes terres nostres on per història tenim tendència a ajustar-nos al santoral.

I tot i que en realitat rés a nivell tècnic aquell dia va tenir trascendència la diada va funcionar bé, tant que sis anys després és ja un clàssic que ha crescut i ha generat tendència...qui ho havia de dir!

Avui a plaça les mateixes intencions que cada any, rodar menuts i arrivar a Sant Jordi amb alguna diada al sac.I de com ha anat els tècnics n'hauran de treure conclusions (perquè diades com la d'avui no deixen de ser un banc de proves).Per tant atenció al tres que s'ha perdut incomprensiblement després de carregat (de fet fins l'aleta era un castell sense història), de la resta de l'actuació quatre de set (perfecte) i quatre de sis net amb l'agulla (amb canvis al pom de dalt de darreríssima hora) res a dir.En resum diada primaveral, amb castells molt bàsics i amb molts crios nous,penseu que si volem tenir-los a punt en el tram clau de la temporada caldrà molt sacrifici i molta feina gris com a mínim d'aquí fins a sant Joan.

En quasevol cas quin goig tornar a veure camises ratllades a la nostra plaça del rei... ara si, per nosaltres la temporada oficialment ja ha començat.