divendres, 1 d’octubre del 2010

Deixebles de llàtzer






Deia en Saramago que cap home ha comés pecat tan greu que mereixi morir dues vegades, ho feia a pròposit de la història de Llàtzer a l'evangeli segons Jesucrist. Se m'acut que al dir aixó l'escriptor volia deixar palés que qualsevol cosa que fem a la vida s'ha d'assumir amb totes les seves consequències perque aquestes són en realitat part indestriable.

Superada l'épica i la retòrica, exhibida la capacitat de sacrifici i el sentit de militància, cal que ens aixequem i seguim caminant, però amb amplitud de mires, aixó és sabent que mai estarem lliures de donar un pas en fals i que tot sovint tocarà recomençar i renéixer, i aquest és el merit i aixo és definitivament alló que ens farà grans; Entendre que cal perdre-li la por a l'obaga perque el que ens indica és que no massa lluny hi ha llum ...

És a dir, avui a les 22.30 TOTHOM al pati, diumenge TOTHOM a plaça a empenyer des de l'arena amb els braços, a empenyer des de la grada amb l'ànima, amb l'únic objectiu de tirar AMUNT. Nosaltres no defugirem el camí per difícil que es presenti QUE SOM ELS XIQUETS DE TARRAGONA, COLLONS!!!

Pd Ahir, avui i sempre... AMUNT XIQUETS DE TARRAGONA!!!! (està clar?)

pd2La imatge,(fabulosa), de l'Antoni Coll...diada de sant Pere, recordeu? ...

dissabte, 12 de juny del 2010

Benvingut


No està sent gens fàcil aquest periode que vam iniciar (en plural) el vint-i-ú d'abril, no està sent fàcil perquè el protagonista de la jugada ha sortit amb caràcter. I bé, crec que estic plenament exonerada cas que algú em reclami més moviment per aquest carrer nostre virtual.

No m'he desentés del santa Anna, ni dels castells, ni de res, però ara tinc mals de cap que fa no res no podia ni immaginar. Beneïda bogeria!

I per que resti per la posteritat que la ocasió bé s'ho val, ara que dorm i tinc uns instants de tranquilitat aprofito per deixar la seva primera empremta, aquí, al santa Anna, que també es casa seva. Enfilem els primers records i de pas dono oficialment al meu trosset de ciberespai la benvinguda a l'home de la meva vida, per qui no ho sàpigui es diu Jordi i és el meu fill.


la primera camisa, d'un futur primeres mans...

dissabte, 27 de març del 2010

Ajuda'ns!!


Jo ja he fet lo procedent...i tu a què esperes? si ets client de caixa Tarragona o tens familiars i amics que ho són,dóna un cop de ma als Xiquets de Tarragona: ajuda'ns! .És molt senzill i la causa (una furgo per poder mobilitzar la canalla abans i després dels assajos) està justificada. Ajuda a moure'ns!! (1702)

dilluns, 1 de març del 2010

Qué GRAN nene!!

Doncs aquesta entrada va per Ell, que avui fa un any va decidir deixar-nos per seguir la festa ves a saber on...

Pepe, siguis on siguis segueix igual de cabró, l'altre món, com aquest, necessita gent com Tu li foti a qui li foti!.




dijous, 31 de desembre del 2009

Bon any !


Acabem l'any, com cada trenta-u de decembre, tanquem década o n'encetem un atre, com vulgueu. Ara, a cada u pertoca fer balanç d'aquests darrers tres-cents seixanta-cinc dies. Només us demano que no falti la il.lusió en pensar en els propers tres-cents seixanta-cinc que tot just encetarem d'aquí una estona.

Pel que fa a mi tanco l'any en positiu, pel que fa a nosaltres (la matalasserada) crec que també, que els resultats de vegades no hagin estat a l'alçada de les espectatives no treu que nosaltres si hi hem sabut estar. I d'aixó es tracta.

Per tant amb ganes de veure i viure tot el que aquest dos mil deu ens dapara. som-hi!!!

Per acomiadar l'any, imatges entranyables, de personatges entranyables, amb banda sonora de luxe... Què més es pot demanar?

XIQUETS I XIQUETES ... BON ANY NOU !

dilluns, 21 de desembre del 2009

Festejant...




"Es va esforçar per recordar les primeres imatges de què era conscient: a casa amb el pare i la mare, als tres anys, sorprés per la coincidència entre els tres anys que tenia, el fet que a casa fossin tres (ell, son pare i sa mare) i que també fossin tres els reis de l'orient "

Quim Monzó. La magnitud de la tragèdia.



bon NADAL ...


dijous, 19 de novembre del 2009

Camí del Deu.


"el món casteller es mereix
un tercer tres de deu
i molt especialment
Terrassa i els seu minyons"

Està tot a punt (o gairebé) per aquest diumenge migdia, repetir la gesta.
Evidentment que les possibilitats són altes i aixó ha ajudat a generar molta espectació i cert convenciment que la repetició de la jugada pot tornar a produir-se. Cas que surti tot bé, estarem davant d'un moment d'aquells d'història en majúscules, d'aquells de tu que feies aquell dia, dels de jo hi era ... d'un moment imprescindible. Però, el que està clar és que més enllà del valor numèric del castell màxim, de la ubicació en rànkings de la vàlua de la jornada (tres, cinc, dos, pilar) encarem un final de temporada tant inusual, com llaminer. parlo suposo que ja us heu situat de la diada de minyons, i molt concretament del programa que la colla egarenca porta per tancar la seva temporada, la temporada de tots i el seu trigèssim aniversari. I parlo molt més concretament de l'anunci de tres de de deu, la joia de la corona, el castellot de castellots amb el que els malves volen tancar la porta aquest dos mil nou.

I és , atenció, el tres de deu, la guspira amb la que volen encendre la mascletà de fi de festa, aixó ho fan ells perque poden, que a aquestes alçades de la vida (onze anys després dels primers deus) cal tenir present que ser l'única colla capaç d'haver tastat l'éxit total diu molt a favor, d'aquesta colla i sobretot d'un castellot que genera moltíssim respecte, però sorprenentment menys admiració.
No entrarem a debatre si és o no el castell màxim, en dificultat i en estètica, perque per gustos opinions, però el fet que ningú més hagi pogut dominar el monstre ens hauria de fer veure fins a quin punt n'és de ferotge la bèstia.

per tant desitjarem que tot vagi molt bé, crec que el món casteller es mereix un tercer tres de deu, el dia que minyons celebra la trentena, se'l mereix Terrassa i se'l mereix especialment la seva colla degana. Per tenir una filosofia de treball tant revolucionaria com eficaç i sobretot per ser capaços de conevertir el seu repte en un repte global. No es tracta de glorificar ni una camisa, ni un esut, ni una plaça, ni un poble, ni una festa major en concret, cada cop que fan una crida per alçar el tres (de deu) dóna la impressió que el que es busca es glorificar els castells. Generós, grandiòs, per aixó tot pinta ( de moment) bé, i per aixó es important que diumenge tot surti millor encara.

Per anar fent boca, deixo part de la retransmissió de tv3 de la diada castellera que aquells vint-i-dos de novembre de mil nou-cents noranta-vuit va fer que la sotasignant s'alcés d'un bot del sofà, impressionada, per la magintud de la gesta i del moment, però sobretot per la capacitat tècnica i de resistència d'una colla que el descarregava* per segon cop en escassos minuts ... veure per creure, veure, per gaudir.

Per trenta anys ben portats i de feina ben feta, esperem que diumenge el Raval de Montserrat torni a ser l'epicentre absolut de la història recent dels castells. No ens falleu minyons, i per molts anys!.




* en aquella diada minyons van protagonitzar un primer intent on malauradament l'enxaneta va despenjar-se quan iniciava el traspás per coronar l'estructura. la resta del castell no va patir tot i la duresa de la caiguda i es va desmontar sense dificultat aparent, semblava clar a quina colla volia rendir-se el primer deu ...