comencem?

Fa temps que barrino la possibilitat d'apuntar-me a la blocmanía, sempre hi ha hagut però una ombra de dubte, tindré la constància necessaria per anar actualitzant? sé que el que vull i el que acabi fent probablement no s'assembli, però, crec que cal intentar-ho, si més no promet ser tota una experiència, així doncs m'animo, dubtant que mai arrivi a tenir audiència i sobretot sense saber com acabarà tot plegat, la cosa promet oi? doncs res, som-hi!

I per davant de tot la meva més gran passió,la meva colla els XIQUETS DE TARRAGONA ,començaré dient que no vaig poder estar a l'acte de cloenda de la temporada ni al dinar de la colla, i em sap greu, una de tantes absències que evidencien que la meva vida laboral és ara per ara incompatible amb un bon grapat de coses bones (ser matalasser n'és una evidentment), potser per aixó crec que ells/nosaltres hem de ser el pòrtic, ara que la temporada ( la que es tradueix en grans castells) s'ha acabat, perquè no ha finalitzat de cap manera com esperàvem, perquè en el pitjor moment s'ens ha torçat, però, avui que anem d'estrena, enfocarem el tema per la seva vessant positiva.Pot sonar a excusa, però no ho és, revisant l'historial casteller de la colla, moments després de la gloriosa aleta de tres de nou de sant Magí, no vaig poder evitar pensar en aquelles temporades a la dècada dels vuitanta on un sant Magí exitòs quedava lluny d'una bona santa Tecla, la relació era fàcil...a veure si ara s'ens fotrà enlaire la Tecla?, va ser una reflexió mínuscula en el temps, que va acabar sent profètica (malauradament), i no parlo de premonicions ni gaites esotèriques, qui podia immaginar-se que un accident (i una badada importantísima a nivell de planificació) ens bufaria tota la trempera que feia tres anys exhibiem amb orgull en la quinzena clau de la temporada? no hi comptavem pas i n'hem pagat les consequències.I encara que soni pírric,crec que aquest era probablement el preu d'un moment històric, d'uns segons màgics, d'una imatge desitjada fins l'embogiment: un castell de nou ratllat a les cols.Sense que sembli que cal vendre l'ànima al diable a qualsevol preu i amb el dolor dels darrers resultats, segueixo pensant que aquell dinou d'agost justifica una temporada, una passió i una militancia incondicional. I és clar que la lliçó a aquestes alçades no és aquesta, i és clar que de cara a l'any vinent hem de fer replantejaments, i és clar que hi ha moltes coses que cal revisar (i algunes amb certa urgència), però, aquells minuts en que vam fer el cim a LA PLAÇA de les cols bé es mereixen una reflexió més magnànima, de fet a mi només se m'acut GRÀCIES COLLA!! I AMUNT XIQUETS!.

Leyre