divendres, 28 de novembre del 2008

El Carrer de Santa Anna














"los noms seculars dels carrers són la història de la ciutat"


F.Carrreras Candi (1862-1937)


M'agrada molt el carrer on hi tenim la casa la matalasserada,com m'agrada molt la part alta, la ciutat vella. Muralles endins un es sent a anys llum del brogit de la tarragona moderna (brogit que s'instal.la sense complexos per les festes, les de santa Tecla sobretot, a mode de revenja). Aquest carrer, com la resta del casc antic ha patit una importantíssima tranformació en els darrers vint anys, però en el fons (i segons on, també en la forma) segueix mantenint una essència genuïna, talment com si el no fa tant barri xino es negués a deixar-se adreçar del tot, mantenint aquell posat entre xulesc i canalla que intra muralles no s'ha acabat de perdre mai (gràcies a Déu, i per molts anys).

El carrer de Santa Anna, limita amb les places del fòrum pel nord i del rei pel sud i està, tenint la catedral com a referència i el carrer major com a línia divisòria al costat esquerre, aquell en que durant la edat mitjana van establir-se els gremis (per aixó trobem noms de carrers com ferrers, de les cuirateries,dels calderers....) en contraposició als nobles que tenien el seus palaus al costat dret (un vestigi en seria el carrer dels cavallers p.e.),hi ha historiadors que apunten que el carrer de santa Anna estava de ple a la jueria i que de fet en ell s'hi trobaven la sinagoga i l'escola talmúdica(concretament on s'alçà temps enrere un convent d'agustinians primer i trinitaris després, és a dir on hi ha la esglèsia de la trinitat i el local dels xiquets...) a més d'un forn,"el forn dels jueus" que va adquirir notable fama, aquesta teoria la podem tenir per probable si contemplem que un dels centres neuràlgics reconeguts de la jueria tarragonina era l'actual plaça dels àngels (la que hi ha just darrere del nostre local) que prengué aquest nom un cop els jueus foren expulsats de la ciutat en un intent de "cristianitzar-la"( encara que durant un temps i a nivell popular se la seguí coneixent com a plaça de la juderia).

El nomenclàtor del nostre carrer ha canviat molt amb el passar del temps, repassar-lo resulta pedagògic ja que ens il.lustra sobre retalls d'història llunyana i propera alhora, així per exemple i fent un repàs cronòlogic (partirem del SXII) se l'ha conegut com carrer de tots sants, suposant que hi hagué antigament una capella dedicada al patronatge de tots els sants, molt popular a la Edat Mitjana, Carrer dels assaonadors (S.XIII-XIV) ja que va ser en aquest carrer on hi va florir el gremi d'assaonadors, que eren els que adovaven les pells i que tenien amb els peraires la confraria de Santa Tecla,carrer de devant del castell del Rei o prop del castell del Rei (SXIV) , que sabem que era un carrer amb catorze families o fochs.

carrer d'en Manresa (S.XV) en reconeixement al prohom i veí del carrer, Bernat Manresa,representant del rei i del consell municipal, nomenat pel consulat tarragoní ciutadà d'honor en reconeixement a la seva brillant gestió en la defensa de la comunitat jueva, després dels saquejos i incendis de la aljama de Tarragona el 1391.

carrer de Mossen Poblet -1521?(també membre de la prohomenia de tarragona i veí d'aquest carrer), cónsul que va usar el seu càrrec i possició social per assolir la aprovació del capítol catedral que va canviar el curs de les processons generals, fent que aquestes passessin per davant de casa seva, carrer de mossen Aymerich o del doctor Bertran -1541, el primer, veguer de l'arquebisbe durant la prelatura de Dom Pedro de Urrea( Els Aymerich tenien en aquest carrer la casa senyorial).El segón veí i metge que adquirí una certa fama i que li cedirà el nom al carrer pels volts de 1547.I finalment s'anomenarà de Santa Anna gràcies al convent que van alçar els agustinians que tindrà a la santa com a títular de la seva esglèsia i que cedirà el seu nom al carrer fins als nostres dies ( del convent trinitari posterior, el claustre i bona part de les dependències conventuals són el nostre local actualment) ,cal dir però, que del 1932 al 1940 la corporació municipal va acordar suprimir el nom secular de santa Anna pel de Martí d'Ardenya (nom amb que es conegut l'altafullenc Antoni de Martí Franqués físic, químic i botànic) ja que aquest va tenir en el num 8 del nostre carrer la seva casa pairal i en ella l'estudi on descobrí la composició química exacta de l'aire atmosfèric(edifici on actualment hi trobem el museu d'art modern).

El carrer de santa Anna és bonic, peatonal i tranquil (sempre que els nostres entremaliats faixes blaves no en fan de les seves) i carregadet d'història, potser llarga, poster espessa, en qualsevol cas fascinant, com m'agrada el carrer santa Anna!.

2 comentaris:

Jordi Sagués ha dit...

Leyre,

Només una petit aclariment per a evitar errors d'interpretació si algú llegeix el teu escrit.

Dius "la corporació municipal va acordar suprimir el nom secular de santa Anna pel de Martí d'Ardenya, ja que aquest va tenir en el num 8 del nostre carrer la seva casa pairal, com a curiositat i per acabar aquest repàs apuntar que va ser en aquesta casa on hi va tenir anys més tard el seu estudi el físic, botànic i químic Antoni de Martí Franqués, investigador,natural d'Altafulla"

En "Martí d'Ardenya" i l'"Antoni Martí Franqués" són la mateixa persona. Per això no és que fos "anys més tard", era del tot del tot contemporani!

Trobareu més informació del personatge a l'enciclopèdia.cat(http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040663&SFR=1), tot i que no sigui gaire de fiar, amb això crec que no s'equivoca.

I com a rierenc i ex-ardenyol un altre aclariment: El sobrenom "d'Ardenya" del científic no sé si és més atribuïble al sobrenom de la seva família (potser sí provinents d'Ardenya) o al seu possible veïnatge i/o neixement al poblet, tot i que en alguns llocs s'afirma (http://www.tarragona-goig.org/tarragones/franques.htm).

Au... Ja he tornat a escriure't al bloc. Ara encara m'he de posar al dia amb el de l'Eloi que també em cita....

Si és que no tinc temps de res!

Petons.

Jordi.

Leyre ha dit...

hola Jordi!
sempre ets benvingut per aquestes contrades, primer de tot agraïr-te l'aclariment, jo mateixa havia caigut en l'error de creure que Martí d'ardenya era algú dferent a en Martí Franqués, el fet que a un d'altafulla li posin el renom "d'ardenya" despista...que ens hem d'enganyar.Tota manera, error corretgit i agradïda (reitero) per la petita lliçó d'història.
Segon, també desconeixia que els d'ardenya tinguéssiu el gentilici d'ardenyols, una altra cosa nova al sarró! (no està gens malament doncs que et passis er aquí)
tercera (i últma) reactiva el bloc siuspaluuuuu! com bé diu l'Eloi t'enyoro/t'enyorem!!

una abraçada.