Marrameu!

De vegades la distància entre la intel.ligència humana i la animal és molt petita; aleshores un experimenta el suprem plaer de tenir un gat, o potser el de pertanyer-li a un gat.(Katherine Manley)

Sóc una gatòfila confessa i militant, això és que m'agraden moltíssim els gats, especialment els meus, és clar.Són fascinants tant en la forma com en el comportament, a més jo tinc com ja us he dit la sort d'haver estat adoptada per dos siamesos, tot un honor del que intento estar a l'alçada, i creieu-me no és fàcil.

En una conversa on va sortir el manit i força absurd debat gats vs gossos, simplement em vaig limitar a apuntar un detall que per mi és clau a l'hora de saber amb quina bestiola no humana vols compartir espai vital, penseu que després d'una dura i farragosa jornada laboral quan arriveu a casa el vostre gos us donarà una explosiva benvinguda a una casa (la vostra) que Ell haurà vigilat amb zel, els meus gats em donen permís per entrar a una casa (la seva) on per motius logístics els interessa que Jo també hi visqui...en resum qüestió d'ego.I com que jo vaig (així en primeríssima persona del singular) decidir subjugar-me a ELLS (així en una terceríssima persona del plural coronada de llorers, Amén) avui ,la primera entrada del darrer més d'aquest any, va per ells (i amb literatura de la bona, no se m'enfadin!)

EL LOM

(Joan perucho)

Ve a ser com un gat de pél molt fi que es cria a les muntanyes de Prades i pels voltants de Siurana.Menja herba gatera, que és una herba dolça, molt digestiva, que té la virtut de provocar salts melodiosos, suavíssims.Així, si hom beu una infusió d'herba gatera, comença a saltar, a poc a poc, mentre una vaga melodia de violins i arpes sona ensems.

El lom només té les dues potes del davant, car les posteriors les perdé quan les coses acabaven d'ésser creades, no se sap ben bé per què.En canvi, li eixí llavors una llarga cua, molt molsuda, que l'ajuda a saltar.Al lom li agrada tant la música que, quan salta, es para a mig aire moltes vegades, per tal d'escoltar-la, i s'adorm així fent cara de felicitat.

Darerrament, el Lom s'ha fet amic dels nens i nenes (que fins ara contemplava d'amagat darrere les farigoles) i hom diu que juga amb ells a saltar i parar.

També he sentit dir que a les masies del montsant, prop de Scala Dei,se n'han vist alguns, somicant satisfets, a les teulades o vora els galliners.Són molt fàcils de trobar a conseqüència de la música que els acompanya sempre quan es desplacen.

dedicat a Bram i Dimoni (el primer la quintaessència de gat falder, el segon la quintaessència de si mateix) que han tingut a bé tenir-me per mestressa...